Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

L'últim adéu al cinema de l'Avinguda de la Llum

El cinema Avenida de la Luz
el dia de la inauguració,
l'1 de gener de 1943


El dia 1 de gener de 1943 va ser inaugurat el cinema Avenida de la Luz i va fer la darrera sessió el 22 de novembre de 1992, després de vuit anys de reconversió en sala X. Fins aquest 2013, la sala del cinema a restat tancada en el vestíbul de l’entrada de Balmes i Bergara dels Ferrocarrils de la Generalitat. La platea, la pantalla, la cambra del projector (on Joan Kleber va fer de projeccionista durant 40 anys) i d’altres dependències del cinema han guardat silenci, intactes, fins que l’espai va ser reformat com a sala d’exposicions del 150 aniversari del tren de Sarrià.


Joan Kleber amb el projector, l'any 1960


D’aquell somni de Ciutat de la Llum que havia d’ocupar tot el subsòl de la plaça Catalunya, Pelayo, Bergara, rambla Catalunya, Fontanella i Gran Via entre passeig de Gràcia i Balmes ja només en queda una part de l’avinguda central no ocupada per la perfumeria Sephora, alguns locals laterals, els lavabos i la sala de billars i futbolins, tot tancat a l’esmentat vestíbul de Balmes i Bergara.



Mariano Fernández Pellicer (a dalt)
i José Vázquez de Novoa (a baix),
acomodadors del cinema de
l'Avinguda de la Llum, l'any 1973
(Font: Joan Kleber)


Taquillera del cinema


El record va agafant el color sèpia de les fotografies i recupera l’olor de neules, de bar i del zotal dels lavabos. Tanquem els ulls i sentim les caramboles i el soroll dels futbolins; ressonen les veus dels actors rere la cortina de vellut.


La platea del cinema fins el 2012
Fotomuntatge de © Paula Bruna

Des del 2013, sala d'exposicions


[+]

La asombrosa historia del cine Avenida (2012), de Paula Pruna
Cine Avenida de la Luz (2012), de Paula Pruna [vídeo]

[++ En el cinema i la música]

Bilbao (1978), de Bigas Luna [pel·lícula]
Sinatra (1988), de Francesc Betriu [pel·lícula]
Avenida de la Luz (1998), de Loquillo y los Trogloditas [videoclip]





[+++]

Les ombres de l'Avinguda de la Llum
Roda el món i torna el BON


"Matinal", de Julio Vivas. Catalunya vista desde el exterior
.Catálogo 30 ilustradores 1982.
Barcelona: Banco Exterior de España

28 comentaris :

  1. Ostres, què bo, l'acomodador el coneixa! Amb un altre aspecte perquè ja era més gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, Galderich, quina casualitat!

      Elimina
    2. Doncs doble, el meu pare coneixia el senyor Vázquez

      Elimina
    3. Gràcies pel comentari, Antonio!

      Elimina
  2. Barcelona està perdent la seva identitat i cada cop més s'assembla a qualsevol altra ciutat. Són els efectes de la globalització, que tot ho unifica estèticament. Sort n'hi ha dels que aneu fent arqueologia urbana per tal de preservar la imatge del que havia estat (i tampoc no fa gaire).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, a mi m'agrada, sobretot, recuperar el paisatge humà. Em sap greu que desapareguin el paisatge urbà, però el que més em captiva són els hàbits i el comportament de la gent. El que tenia de fantàstic l'Avinguda de la Llum era aquell reflex del pas del temps, que queda dibuixat en els elements del paisatge però són alhora el relat d'unes vivències. De fet, els llocs decadents resulten interessants perquè són com una biografia.

      Elimina
  3. Hi havia entrat alguna vegada. Però la sala de billars...me la coneixia de dalt a baix. Era una apassionat dels "millons", les maquinetes de boles (que avui en diuen pinballs)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'ho passava bé amb tot, Alfons: els billars, els futbolins i les màquines de "millón" (també en dèiem flippers). Però sí que és cert que les màquines tenien un atractiu especial, sobretot quan van aparèixer les americanes, perquè jo encara recordo aquelles tan primitives que valien a pesseta la partida.

      Elimina
    2. Había jugado mucho en ellas

      Elimina
    3. Gràcies pel comentari, Nacho!

      Elimina
  4. Afirmaria que algun dia en comptes d'anar a classe vaig anar a algun passi matinal. Les pel·lícules que passaven eren "infumables", però entrar a l'avinguda i desprès al cinema, era com entrar dins les tenebres de la ciutat. Et quedava un regust de pas del temps, d'atmosfera "negra" i tot això ho comparties en companyia d'un munt de solitaris més. Una Barcelona molt real i humana que no té res a veure amb la Barcelona de postal d'avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb això coincidim, Jordi. Amb el temps va agafar aire de postguerra. Jo també vaig fer unes quantes campanes per anar al cinema; i a aquelles hores, en que tothom treballava o estava a escola, tots els que ens amagàvem pels racons érem uns solitaris, uns fugitius.

      Elimina
  5. La il·lustració d'en Julio Vivas de l'exposició del Banc Exterior d'Espanya em té el cor robat des que la vaig veure l'altre dia al seu catáleg. De fet, pel que he vist era una exposició magnífica i me la vaig perdre. Clar, fa tants anys!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem d'acord, Roser. És excel·lent! Jo sí que vaig veure l'exposició, però ho tenia totalment oblidat. Quan em vas dir que sí que hi havia catàleg vaig recordar que em semblava haver-lo vist i... bingo! El tenia a casa perdut enmig d'altres coses oblidades i curioses.

      Elimina
  6. Que bueno ¡.
    La Avenida de la Luz era un lugar exótico y lleno de intrigas, de los pocos que permanecían abiertos hasta tarde y tenía una pátina de lugar extraño .
    Siempre me gustó.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Miquel. Semblava un lloc fora del temps, amb vida pròpia i amb una fauna peculiar.

      Elimina
  7. ACLARIMENT!! El acomodado de la fotografía es Mariano Fernández Pellicer, no es el nom del que ia, A cada cual lo seu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert. Gràcies per l'aclariment.

      Elimina
  8. Jo vsva néixer al novembre del 42, poc abans de inaugurar el cinema, i el meu primer record cinèfil va ser veure "Bambi" a l'Avinguda de la Llum. Els meus pares m'hi portaven a les sessions infantils.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kikerius, deuria ser tota una experiència veure 'Bambi' a l'Avinguda de la Llum en un cinema subterrani. 'Bambi' és d'aquelles pel·lícules que en una criatura deixa empremta.

      Elimina
  9. LAS PELIS DE MANOLO ESCOBAR

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan feien programes dobles, que normalment eren una pel·lícula espanyola i una d'americana o d'arts marcials.

      Elimina
  10. avui he llegit els comentaris que tots heu fet... gràcies !! només puc afegir-hi que els comparteixo plenament, doncs, coincideixen amb els que jo guardo en el record... 👍

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jaume! No sé si hauràs vist els enllaços del final de l'article. Hi trobaràs moltes més coses que segur que també recordes:

      Les ombres de l'Avinguda de la Llum: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/07/les-ombres-de-lavinguda-de-la-llum.html

      Roda el món i torna el BON: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/07/roda-el-mon-i-torna-en-bon.html

      Elimina
  11. Tinc molta enyorança d'aquells temps i emocionat per tots els comentaris que estan publicats.....els he llegit tots i he trobat una cosa a faltar.....i es l'olor que feia tota la Avinguda de la Llum des del moment que hi accedies i era la d'unes "galetes" per anomenar-les d'alguna manera.....que no recordo com es deien i que les feien allí mateix durant tots els temps que la Avinguda era oberta.
    Segur que tots el que hi anàveu......ho recordareu.
    Una abraçada per a tots els catalans nostàlgics del que va ser Barcelona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari. Recordo perfectament aquella olor dolça de vainilla d'aquella mena de creps que en deien Pampers. És una pena que no trobessin una altra solució per a l'Avinguda de la Llum. Una abraçada!

      Elimina
  12. Porser en Galderich anava de petit a veure pelis de Disney amn l´avia Josefa, com es el meu cas...

    ResponElimina