Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dissabte, 29 de març del 2014

Metamorfosis: al principi va ser el bosc

Cartell amb l'Auzoux, preparació anatòmica de
l'ull (1882), del Museu d'Història de la Medicina


Del 26 de març al 7 de setembre de 2014 el CCCB acollirà Metamorfosis: Visions fantàstiques de Starewitch, Švankmajer i els germans Quay. Una exposició que viatge per l’obra de quatre figures essencials del cinema d’animació. Quatre realitzadors singulars que treballen al marge de les convencions del cinema i que comparteixen, malgrat pertànyer a generacions diferents, un imaginari que, com veurem, és també el nostre.

Ladislas Starewitch (1882-1965), polonès nascut a Rússia, és un pioner del cinema animat. Entomòleg de formació, el seu cinema beu de la literatura i del folklore; els contes, les faules i els seus personatges són el seu territori natural. El món s’explica a través dels relats tradicionals que han arribat fins a nosaltres, senyal de la seva vigència.

Starewitch (Font: Ignasi Mena)

Jan Švankmajer (1934) és txec i la seva obra és patrimoni de la llarga tradició txeca en el món de l’animació, tant cinematogràfica com amb titelles. Pertany al grup surrealista de Praga, supervivent a tots els surrealismes, en un territori, el centreeuropeu, que continua alimentant un món que ja no busca interpretar la realitat, sinó que ens explica l’altra realitat, la dels elements que ens envolten. La vida de les coses. L’art i la ciència que van fascinar la cort de Rodolf II (1552-1612) i la màgia que ens continua fascinant a nosaltres reviuen en la seva obra.

Švankmajer (Font: Art Neutre?)

Els germans bessons Quay (1947), nascuts a Pennsilvània i residents a Londres des de fa tres dècades, són fills d’aquesta tradició cultural centreeuropea i hereus, en certa manera, d’Švankmajer. La seva obra, però, ja no és interpretació de cap realitat, sinó que, com en els somnis, construeixen la realitat i els escenaris de l’inconscient. I tant és així que a l’exposició podem veure alguns dels platós on han estat filmades les seves pel·lícules, que no ocupen en cap cas més espai que el d’una taula.

Escenari de La metamorfosi de Kafka, del germans Quay
© Aleix Pons

Cadascun d’aquests artistes i les seves filmografies són singulars, però tot i així, com es pot entendre del que he explicat fins ara, comparteixen un imaginari comú i reconeixible. Un món per on hi transiten els contes populars, els germans Grimm, Alícia, i autors com Arnold Böcklin, Walerian Borowczyk, Charles Bowers, Buñuel, Émile Cohl, Gustave Courbet, Segundo de Chomón, Dalí, James Ensor, Max Ernst, Goya, Jean Grandville, Emma Hauck, Kafka, Max Klinger, Alfred Kubin, Eugenio Lucas, Marey, Josep Masana, Méliès, Joaquim Pla Janini, Lotte Reiniger o Bruno Schulz.

Qui no estigui assabentat de l’obra d’aquest autors i hagi arribat fins aquí potser tindrà la impressió que Metamorfosis és una exposició elitista, dins d’aquesta modernitat que a vegades molesta perquè només l’entenen els que l’alimenten. Però res més lluny de la realitat. Qui no en sàpiga res es trobarà ràpidament immers en un món que li és familiar i es preguntarà com és que no ha conegut aquests artistes fins ara. Perquè, més enllà de l’obra d’aquests quatre autors, l’exposició ens porta a l’imaginari i als escenaris de la seva producció. Només entrar a la sala, l’espai s’obrirà com les pàgines d’un llibre de contes i hi caureu dins. A partir d’aquí, cadascú viurà o sobreviurà segons quina hagi estat la seva experiència amb la percepció de la realitat.

Bereshit, el nom d’aquest blog (mapa i territori vital de l’autor: ciutat i memòria), vol dir “en el principi”. És la primera paraula de la Torà hebrea i la que dóna nom al Gènesi. Explicar l’origen del món i de les coses és trobar les paraules que les anomenen. La resta, la vida, és sintaxi. Per a aquelles tribus del desert que van conquerir les terres de Canaan el principi de totes les coses només podia ser el no-res: allò que envolta una palmera. Per a nosaltres, la vida i tots els seus monstres sorgeixen del bosc, i un bosc és precisament el que ens trobem a l’entrada de Metamorfosis. Ens ho han ensenyat els contes. Per aquesta raó la cultura popular, sincrètica per definició, s’ha resistit a renunciar a la cosmogonia de la fantasia i a la multiplicitat: l’altar cristià és un lar habitat d’esperances en forma de santeria i lluminària.

Ordenar el món té dues finalitats. Una, classificar la realitat; l’altra, crear l’escenari on aquesta realitat té sentit. Per això el nostre paradís és aquell indret on s’endrecen els records selectius de la infantesa i no pas un núvol beatífic. La literatura, l’art, tenen aquesta funció.

L’immens escenari on s’endreça l’imaginari d’Starewitch, Švankmajer i els germans Quay està concebut com una cambra de meravelles, que en el cas d’Švankmajer és literalment una part del gabinet de curiositats que conforma casa seva, però també l’espai vital d’Starewitch i els germans Quay.

Cambra de meravelles
Portada del Fasiculus Rariorum (1616),
de Basilio Besler

Les cambres de meravelles apareixen en el segle XVI i responen a la necessitat d’ordenar el caos i el coneixement. Naturalia i artificialia; els tresors de la natura i de la imaginació humana conformen el teatre de la curiositat a la qual ens empeny la necessitat del coneixement. Els museus del segle XIX i de la primera meitat del XX, tal com els hem conegut encara nosaltres, són hereus d’aquelles col·leccions privades. Després vindrien els museus moderns entesos com a centres d’interpretació i que acaben arraconant la visió panòptica de les sales d’exposició on el visitant construïa el seu propi discurs. En la nostra memòria atàvica el coneixement s’endreça per acumulació, i és en aquesta acumulació que les coses acaben tenint un sentit que transcendeix cadascun dels elements i, amb el poder de la sintaxi, del relat, prenen una vida insospitada. Així ho fa Švankmajer.

Recordo a casa de l’avi March dos espais que responen a aquesta ordenació del món. En una habitació, amb armaris, calaixos i prestatgeries, s’acumulava desordenadament la història de l’avi en forma de relíquies recollides al llarg del temps: llibres, fotografies, quadres, escultures, dibuixos, maquetes, globus terraquis, atles, mapes, zoòtrops, càmeres fotogràfiques, de cinema... Però també estranyes figures fetes de restes animals i vegetals, caps de pedra i desenes de bibelots portats dels seus viatges. Una història que s’explica per ella mateixa, amb un relat propi, tot i que interpretable.

La Venus anatòmica del Museu de la Història
de la Medicina de Catalunya
© Aleix Pons

Auzoux, preparació anatòmica de
l'ull (1882), del Museu d'Història de la Medicina
© Aleix Pons

En una altra habitació hi havia un armari on els objectes formaven part del passat tèxtil de la família: teles, bobines gegants de fil, agulles, maquinària, i calaixos i calaixos de botons de totes les mides i colors. Enmig d’aquells objectes inútils la fantasia es desfermava i tot prenia una vida que d’entrada no li era pròpia. I curiosament, acompanyava aquest batibull mut un àlbum de segells que no havia de ser allà però que permetia crear una geografia pròpia, un ordre. Per alguna raó que desconec, l’avi només col·leccionava segells de països que aleshores jo creia imaginaris i d’altres que no identificava perquè estaven escrits en altres alfabets: Sèrbia, Ístria, Bòsnia i Hercegovina, Sarre, Candia, Elobey, Annabon, Corisco, Fernando Poo, Río de Oro, Cabo Juby, Klaipéda, Ruhr...

Metamorfosis és la cambra de meravelles d’Starewitch, Švankmajer i els germans Quay. Titelles, nines, autòmats, figures anatòmiques, animals, monstres, somnis, malsons i deliris ens acompanyen durant aquest viatge, amb imatges de les seves pel·lícules que es poden veure senceres dins de les activitats que el CCCB té programades i ens proposa un mapa mes enllà del CCCB amb visites a llocs com el Museu del Joguet de Figueres, Museu del Cinema Col·lecció Tomàs Mallol de Girona, Museu dels Autòmats del Tibidabo o l’Antic Amfiteatre Anatòmic de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

A més, a partir del 15 de maig podrem descobrir un autèntic gabinet de curiositats a l’Institut Botànic de Barcelona-Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb l’exposició Salvadoriana. I a partir del 22 d’abril el Museu Frederic Marès, en el Gabinet del Col·leccionista, es podrà veure una selecció d’objectes feta personalment pels germans Quay.

Viatjar és anar a un lloc on ja hem estat. Viatgeu a Metamorfosis i recordareu el bosc d'on venim.

 Le roman de Renard (1930),
de Ladislas Starewitch

[+]

"Los castillos encantados", Tocho T8

"Metamorfosis, molt més que una exposició", d'Ignasi Mena, Llegir en cas d'incendi

18 comentaris :

  1. M'ha fet gràcia aquesta entrada, que parlis d'Starewich i Svankmajer. Més que "modernitat", crec que el cas d'Starewich és el just reconeixement a un personatge força original, del qual s'està bevent actualment, potser ja constituint segones i terceres generacions de "creadors" (tal com es diu avui). És important tenir en compte que després d'exiliar-se va acabar a un país com França, on la tradició cinematogràfica era realment valorada. I sobre Svankmajer, ja no només ell, sinó com esmentes, tota la tradició txeca d'animació i influència surrealista, que van patir el sotrac de finals dels 60s... Una sèrie recent prou coneguda a França com "Minuscule", en el primer cas, o els famosos dibuixos dels Monty Python, en el segon, demostren que cal fer difusió dels veritables autors d'aquestes delícies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Luigi, m'alegro de descobrir que t'agraden aquests realitzadors de cinema d'animació. Però a banda de les seves pel·lícules, si no has anat a veure l'exposició, te la recomano vivament perquè gaudiràs de la màgia del seu món a través dels objectes.

      Elimina
  2. Y a mi me ha hecho gracia el comentario : "Viatjar és anar a un lloc on ja hem estat." Me retrotrae a la idea platoniana de la reminiscencia de las almas.
    Muy buena la entrada y gracias por los datos. Allí estaré para ver la exposición.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, alguna cosa hi ha d'aquesta reminiscència de les ànimes. Quan vagis a veure l'exposició veuràs que tota ella és com el decorat d'allò que d'atàvic hi ha en el nostre esperit. Reviuràs coses que potser ni tan sols recordes.

      Elimina
  3. Hi ha exposicions que sembla que ens les facin a mida. Aquesta me la reservo per la setmana vinent, i ja friso per veure la Salvadoriana i la del Gabinet del Marés.
    Per cert, la descripció de ca l'avi March fa ganes de quedar-s'hi a viure: entre aquelles parets hi era TOT.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, la casa de l'avi, gairebé del tot espoliada per la Dictadura i la pròpia família és el paisatge de la meva infantesa. Un món dins del món.

      Ja has vist l'exposició?

      Elimina
  4. Després de compartir amb tu la visita a l'exposició, encara em satisfà més la lectura d'aquesta entrada. La teva sensibilitat per aquests temes i les aportacions personals, interpretatives i creadores que fas són una veritable lliçó.
    Alfons Z

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets molt amable, Alfons. Per sobre de tot, m'alegra que es percebi aquesta sensibilitat i a tu i al Pepe us agraeixo les oportunitats que m'esteu oferint per a desenvolupar-les i expressar-les a altres nivells.

      Elimina
  5. Una exposició més d'obligada visita. Amb els precedents que dones no ens la podem perdre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te la pots perdre, Galderich. Allà dins hi és gairebé "tot".

      Elimina
  6. Quines ganes. Aquesta primavera estem de sort amb les expos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. kalamar, a veure si trobo un moment i hi anem plegats. Compartir sensibilitats en aquell espai és molt enriquidor.

      Elimina
  7. Avui he estat al Raval, però m'ha sigut impossible apropar-me. Aquesta exposició ja forma part de la meva agenda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Javier, espero la teva crònica. Hi ha moltes coses a dir i cadascú les viu i les expressa d'una manera personal. M'interessa la teva opinió.

      Elimina
  8. Hola Enric,
    Avui, per fi, he pogut anar a veure aquesta exposició, o millor: l'Exposició! He quedat meravellat. Starewitch (increíbles les titelles!), Svankmajer (no vull ni pensar com deu ser el seu castell a Praga...) i els Quay (els diorames sota els efectes de les lupes...), les maquetes, els ninots, les pel·lícules, el gran gabinet de curiositats que forma el conjunt... L'únic que puc dir és que he trigat en anar-hi, pero espero trobar aviat un altre matí per fer ús de la segona visita que permet comprar l'entrada. També m'agradaria assistir a les projeccions paral·leles que programa el CCCB. No puc tancar la boca d'admiració. Impresionant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi he anat tres vegades. I hi tornaré.

      Toronto, avisa'm si tornes a venir i fem una immersió conjunta a les brumes del bosc.

      Elimina
  9. Després de llegir-te, seguríssim que no me la perdo...seria un pecat lleig i malaguanyat! ;-)

    Petons i bon estiu!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, acabo de descobrir aquest comentari teu de 2014 sense resposta. Em sap greu! En tot cas, espero que t'agradés l'exposició "Metamorfosi" del CCCB. I com que l'estiu d'aquell any queda lluny, et desitjo un bon Nadal, que ja és a tocar.

      Elimina