La reconstrucció de Barcelona i altres mons

dimarts, 23 de setembre de 2014

Shanà tovà 5775


ראש השנה
Rosh ha-Shanà 5775
Shanà tovà umetukà
Anyada buena i dulse
Feliç i dolç Any Nou


El Rosh Ha-Shanà és l'Any Nou jueu. Se celebra el primer i el segon dia del mes hebreu de Tishrí, que en el calendari gregorià coincideix aquest 2014 amb els dies 25 (al capvespre del dia 24) i 26 de setembre (per als jueus de la diàspora).

Som a l'any 5775 des de la creació del món i d'Adam i Eva, segons els números que s'extreuen de la Torà. I com cada any, ens repetim quan afirmem que, com totes les dades religioses aquest comptatge és aproximat: ara no ens barallarem amb la ciència per uns anys amunt o avall. Alguna data s'ha de triar per celebrar el Cap d'Any! Tanmateix, el temps i l'existència són relatius, i en això hi coincideixen els científics i la saviesa popular. Entre 5775 i 13.000 milions d'anys només hi va un pensament. A tot estirar, una vida: el món és món tant en quant som capaços de pensar-lo. Un cop morts, s'esborra tota consciència i tota evidència de l'existència de l'Univers.

La festa comença la vigília de l'1 de Tishrí quan apareix la primera estrella en el cel. És aleshores que es fa sonar el shofar, un instrument fet de banya d'animal kósher (pur; com la cabra, el marrà, l'antílop...), com el que es va fer servir per enderrocar les muralles de Jericó en temps de Josuè (Jos, 6).

Des del punt de vista religiós, no es diferencia gaire de l'Any Nou cristià ni de cap altre. Són dies de pregaria, de reflexió, de penediment, de record i de bons desitjos per l'any que s'enceta; i també se celebra si no s'és creient. Es mengen pomes i mel, que simbolitzen que l'any serà dolç, peix i mangranes. Entre els creients, les pregàries s'allarguen durant deu dies fins el Yom Kippur, el Dia del Perdó (10 de Tishrí, és a dir, al capvespre del 3 d'octubre d'enguany).

A les postals antigues que normalment acompanyen la celebració del Rosh Ha-Shanà en aquest blog, avui hem volgut acostar-nos al pop kitsch de les dècades de 1960 i 1970, tan comú a totes les festivitats populars i religioses de totes les cultures.




L'Avinu Malkenu (Pare nostre), com el que interpreta Barbra Streisand en aquest vídeo, és un exemple de pregària per aquestes dates. I tant si s'és creient com si no, les pregàries, com els salms, fan de bon escoltar i li posen màgia a l'atzar estel·lar.


[+]

Rosh ha-Shanà 5772
Rosh ha-Shanà 5773
Rosh ha-Shanà 5774

[Les postals antigues de felicitació del Rosh ha-Shanà han estat baixades de The Magnes Collection of Jewish Art and Life]

dimecres, 17 de setembre de 2014

Teatre Arnau: l'últim teatre de Barcelona

Salón Arnau (1904)
Foto: Lluís Girau Iglesias


“Si volvemos al Paralelo, bajando de la montaña por la calle del Conde del Asalto, nos encontraremos con el punto neurálgico del barrio. Lo que resta de aquella picaresca de antaño se reúne todavía en la pequeña plaza que se forma en el cruce del Paralelo con la calle Nueva, entre el Español, el cine Arnau, la cascabelera “boîte” de Benito, un minúsculo parque de atracciones, dos o tres bares el Arnau, El Retiro, el kiosko Gayarre—, en donde se bebe y se vive, y dos misteriosos subterráneos que comen y devuelven la gente que engullen a todas las horas del día. Como fondo, vemos el más bello decorado ciudadano. Las chimeneas de la fábrica de gas por la que la luna juega al escondite en sus noches de salida. Este espacio está lleno de vitalidad, de bullicio, de follón.
Los que están en el ajo le llaman a este ágora de
mangantes “El Peñón”.
Ángel Zúñiga, Barcelona y la noche (1948)

Aquesta és la imatge de postguerra que ens dibuixa el periodista Ángel Zúñiga, corresponsal de La Vanguardia a Nova York durant 27 anys, i que podria ser el retrat de qualsevol dels racons del que va ser el Paral·lel històric, el Paral·lel que des de finals del segle XIX va absorbir l’oci popular de Barcelona, i que va fascinar per igual l’obrer, el menestral i el burgès fins a convertir-se en una mena de Brodway barceloní i frontera canalla de la ciutat.

Si ens interessa aquesta descripció tantes vegades utilitzada com a recurs de la memòria del passat és perquè de tot aquell ambient (el “minúsculo parque de atracciones” era el Caspolino, del qual ja n’hem parlat a Bereshit) només en queda l’edifici abandonat del teatre Arnau amb el bar El Retiro vetllant el cos moribund del casalot, que va tancar les portes definitivament el 2004 i va ser adquirit per l’Ajuntament el 2010 per donar-li l’extremunció.

Han estat diverses les veus que s’han alçat per recuperar aquest supervivent de temps remots, carregat d’història i de sentiments. La darrera ha estat la que des d’aquí hem impulsat a través de “Salvem el Teatre Arnau” (amb una proposta efectiva i viable) i que ha tingut el ressò suficient perquè la premsa i les associacions del Paral·lel, el Poble-sec i Sant Antoni facin seu aquest desig.

No es tracta només de salvar un teatre, que per ell sol ja seria motiu suficient, sinó d’evitar que desaparegui l’únic edifici que subsisteix d’aquella època i que manté l’estructura de fusta de les velles barraques. Salvant totes les distàncies, l’Arnau és el precedent romànic dels escenaris actuals.

Gràcies a Antoni Ramon Graells, que va recollir la informació per l’Observatori d’espais escènics —un projecte de recuperació d’espais teatrals en perill de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC)—, podem reconstruir els inicis de l’Arnau, que són també els inicis del Paral·lel.

Els inicis d’aquest Peñón que descriu Zúñiga, baluard i porta de comunicació del Raval amb la nova avinguda, fruit de l’enderroc de les muralles medievals (1854), es remunten a l’any 1894 quan Jaume Estruch hi construeix una taverna amb quatre fustes, que és com es van construir els primers locals del Paral·lel. Aquesta taverna farà companyia al primer teatre del Paral·lel, el Circo Español Modelo (Circo Teatro Español des de 1893, i antecedent del famós Teatro Español) i el lloc es convertirà aviat en el pol d’atracció i punt d’expansió de l’oci popular de l’avinguda.

El 1899, el propietari demana permís a l’Ajuntament per a construir un cobert en el patí interior, amb entrada pel carrer Nou, per instal·lar-hi uns billars. Així consta en l’expedient 934 de l’Arxiu Administratiu Municipal, on s’hi adjunten els plànols del projecte signat per l’arquitecte Salvador Vigo. La petició rep l’informe favorable el 18 de gener de 1900.


Plànol per instal·lar un cobert a la taverna que hi havia abans de l'Arnau
Arquitecte: Salvador Vigo, 1899. Arxiu Administratiu Municipal, Exp. 934


Segons Miquel Bádenas (El Paral.lel, història d'un mite: un barri de diversió i d'espectacles a Barcelona, 1998), l’any 1905 Jaume Estruch ven al cotillaire Jaume Arnau la quasi totalitat de la taverna, però es reserva la part del local que dóna al carrer les Tàpies per tal de continuar el negoci. Però és segur que es deu tractar d’un error de l’autor o d’impremta perquè segons consta en una resolució de la Comissió de Foment de l’Ajuntament el 16 de desembre de 1903 s’acorda:

“Desestimar la instancia relativa á que se autorice la instalación de un cinematógrafo en el titulado Salón Recreativo Arnau, situado en la calle del Conde del Asalto, esquina con el Paralelo, por tratarse de un edificio que ha sido construido sin haber solicitado el correspondiente permiso del Ayuntamiento”.

Com podem comprovar, el local adquirit per Jaume Arnau ja du el seu nom, senyal que n’era el propietari el 1903. A més, és el mateix Miquel Bádenas que aporta la notícia d’una denúncia del porter de vara del districte, amb data de 21 de desembre de 1903, que ens permet saber que l’Arnau ja estava construït:

“Jaime Arnau, habitante en la calle Conde del Asalto, 70, 1º, ha colocado seis focos eléctricos en la fachada del local recién construido en la expresada calle números 108 y 110 con fachada a la calle Marqués del Duero y conocido actualmente por Salón Arnau”.

Programa del 25 de juny de 1904
Font: Museu de les Arts Escèniques


En tot cas, serà l’any 1904 quan l’edifici tal i com el coneixem ara (l’estructura, perquè l’interior va ser reformat el 1982) va ser projectat per l’arquitecte Andreu Audet Puig: estructura de fusta amb façana plana, trencada per dues fileres de finestres, sis a sota (tapades en alguna ocasió) i quatre a dalt. Amb un aforament de 707 seients, sobre la platea s’obria un magnífic amfiteatre amb barana de ferro forjat.


Interior de l'Arnau des de l'amfiteatre (1912)
Font: Arxiu Mas


L’Arnau va acollir tots els gèneres teatrals i escènics que des dels seus inicis han fet història en el Paral·lel: pantomima, melodrama, sarsuela, music hall, revista... Va patir diverses reformes per adaptar-lo a les necessitats dels espectacles, com l’any 1911 quan va debutar amb gran èxit Raquel Meller. Però una de les més impactants havia de ser la que informava La Vanguardia el 15 de maig de 1915, just abans que el teatre canvies temporalment el seu nom pel de Folies Bergère, seguint la moda d’afrancesar els noms de les sales d’espectacles. El gran caricaturista i pintor Apa es va encarregar de la decoració del nou projecte. Què se'n va fer d'aquestes obres murals? Continuen amagades a l'Arnau sota capes de pintura?:

“Se instalaron en uno de sus pisos artísticos dioramas de servicio y se amplió el local con una dependencia contigua para sus fiestas después del espectáculo, denominándole Salón Bleu. La decoración artística fue recomendada al artista Feliu Elias, más bien conocido por Apa. La profusa iluminación circular a base de bombillas de tonalidad amarilla, causó impacto por novedad.”

Le bain (1915), Feliu Elias Apa 
Salon Bleu de l'Arnau
Font: Arxiu Mas

Le couturier (1915), Feliu Elias Apa 
Salon Bleu de l'Arnau
Font: Arxiu Mas

Le première du matin (1915), Feliu Elias Apa 
Salon Bleu de l'Arnau
Font: Arxiu Mas


El 18 de setembre de 1930, l’Arnau recupera el seu nom i, sota la direcció de Francesc Benages, es du a terme la reforma de la sala per dedicar-la més específicament a cinema. El projecte incloïa “algunas obras de embellecimiento”, segons comentava Arte y Cinematografía, com també la instal·lació d’un equip Orpheo-Sincronic (de disc i banda) per a la projecció de films sonors, com explica Joan Munsó a Els cinemes de Barcelona (1995).

Al llarg dels anys l’Arnau va anar alternant les funcions de sala de cinema i teatre. Als anys 30 es va dedicar al cinema; torna al teatre durant els 40, i recupera la pantalla entre els anys 50 i 70. L’any 1977 Christa Leem va interpretar a l’escenari Estriptis català de Joan Brossa, un joc de cartes que el mateix Brossa va convertir en guió. L’Arnau recuperava el music hall, sobretot a partir de 1982, en què el teatre és reformat de nou. Els anys 90 seran els Lita Claver, la Maña. La nova aventura de l’Arnau arribarà fins l’any 1994, en que tanca, per obrir un cop més el 1995. A partir d’aquí l’Arnau seguirà una trajectòria discontínua amb espectacles puntuals fins arribar al 9 de juny de 2000, en que tanca definitivament.


L'Arnau actualment, poc abans de ser tapat amb una bastida


Un manifest cultural

“Salvem el Teatre Arnau”, amb la col·laboració d'altres entitats del Paral·lel com l’Associació Talia Olympia, ha posat sobre la taula la recuperació de l’Arnau. Aquestes xerrades, taules rodones, rutes històriques i la presència als mitjans han permès que el passat mes de juliol de 2015 ens reuníssim amb la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. D'aquesta reunió n'ha sortit el compromís d'estudiar la viabilitat estructural i econòmica de rehabilitar l'Arnau mantenint la seva estructura arquitectònica. Aquest és el primer pas per proposar-ne la recuperació com a escenari que estigui gestionat per les companyies que en aquest moment no disposen d'espai on desenvolupar els seus treballs.

A aquesta continuïtat escènica hi afegim la proposta que l'Arnau es converteixi en un centre de documentació de la història del Paral·lel, tant pel que fa a l'espectacle, la cultura popular lligada a l'oci com al moviment obrer. Un centre que ha de permetre conjuntar els interessos professionals i acadèmics amb els de la memòria popular i veïnal, tan lligada a la història del Paral·lel.

Hem mantingut també contacte amb el Museu de les Arts Escèniques, que atresora un dels fons més importants d'Europa però no disposa d'espai on exhibir-lo i dorm en els magatzem de l’Institut del Teatre. Ja sigui de forma permanent o temporal, l'Arnau podria servir com a escenari viu (no pensem en un espai museístic). Disposem, a més, d'una magnífica col·lecció d'autòmats, juntament amb d'altres elements de la història del Paral·lel (Cafè Español, Atracciones Apolo) que pertanyen al museòleg i col·leccionista Pablo Ornaque, que estaria disposat a cedir-los.

Aquesta triple proposta escènica, històrica i documental enllaça perfectament amb el que va manifestar Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, al diari El País del 9 de febrer de 2015 recolzant la nostra iniciativa, i que reproduïm a continuació. Xavier Albertí, així com Hermann Bonnin i Eduard Molner, han recolzat explícitament la nostra iniciativa.


*

Per un centre cultural

Xavier Albertí
director del Teatre Nacional de Catalunya

Em sembla que no seria cap ximpleria situar al Teatre Arnau un centre de documentació i interpretació del Paral·lel. Això permetria una reconstrucció amb criteris històrics d'un dels pocs teatres que conserven intacta la seva estructura original (1903), on es podria combinar una certa presència escènica amb un discurs expositiu que permetés seguir el camí que fa Barcelona cap a la cultura de masses a principi del segle XX.

El Paral·lel serveix per explicar els mapes de la popularització de les ideologies polítiques (lerrouxisme, anarquisme, catalanisme de dretes i d'esquerres, republicanisme...), per entendre l'absència d'un model cultural en el projecte de construcció de la nova ciutat — preocupada per l'urbanisme, però sense espais de representació simbòlics de la societat civil, i com els crea fora de l'articulació del poder oficial— i serveix per veure com arriba la “cultura de la reproductibilitat tècnica”, que diria Walter Benjamin: pianoles, gramoles, revistes, partitures, fotografies, cinema mut i orígens del sonor...

De com s'electrifica la il·luminació de la ciutat, de com es construeix el clavegueram modern, de com es teixeixen els circuits del transport públic, de com s'unifiquen els barris obrers, de com s'absorbeixen les viles veïnes... tot això explicat des de les arts escèniques!

Hauria de servir per fer valer un patrimoni únic a l'Europa del teatre musical: cuplet, revista, sarsuela..., repeteixo: únic! pel seu valor de representació sociològica i pels seus valors musicals.

Barcelona viu una època de modernitat extraordinària el primer terç del segle XX. La neutralitat espanyola en la Gran Guerra li possibilita una experiència única de contacte amb les avantguardes europees i de connexió amb formes de cultura popular.

Esclar que també podríem tenir un nou equipament escènic renovat, però em sembla que es pot fer conviure amb una mirada lúcida sobre la gran transformació de la ciutat, amb els seus cafès, ruletes, alcohols, prostitutes, tangos, pamflets polítics, cupletistes, pinxos, venedors ambulants, noves arquitectures teatrals, vodevils i domadors de lleons o de puces.


*

Premsa i activitats


Malgrat l'informe negatiu dels tècnics contractats per l'Ajuntament de Barcelona, que preveuen l'enderroc del Teatre Arnau (vegeu l'article de l'Helena López a El Periódico), el dia 5 de novembre se celebraran les Jornades de l'Arnau, on ens apleguem tots els agents que tenim propostes sobre els nous usos d'aquest teatre històric.




*


"L'Arnau perfila la 'rentrée' amb una part dedicada a museu del Paral·lel"
Helena López, El Periódico, 31 d'agost de 2016


*



Magda Puyo, directora de l'Institut del Reatre, parla de
l'Arnau com a part del Museu de les Arts Escèniques
Albert Hernández, Zona Sec 148, juny de 2016


*



La plataforma Salvem el Teatre Arnau i l'Associació Talia-Olympia organitzen el dissabte 15 de novembre de 2015 un itinerari cultural pel Raval històric, que començarà a les 10 h en el Mercat de Sant Antoni (Urgell amb Ronda de Sant Antoni) i que finalitzarà al Paral·lel, davant del Teatre Arnau. Aquest itinerari, que serà conduït per Toni Oller, Mercedes Castelló, Jam Circus i Enric H. March, forma part del actes del 13è Festival de Cultures del Raval, Raval(s) 2015, organitzat per la Fundació Tot Raval.


*



Pren força el projecte de convertir el Teatre Arnau en seu del Museu de les Arts Escèniques i Centre de Documentació de la Història del Paral·lel, implicant tant els agents culturals com els veïnals per convertir-lo en una entitat viva que reculli permanentment la memòria tant de les arts escèniques com de l'oci popular.

L'article de la Silvia Angulo a La Vanguardia del dimecres 17 de febrer de 2016, "El Museu d’Arts Escèniques de Barcelona busca espai", planteja la postura dels diversos agents que en breu es constituiran per aportar les idees que configuraran el nou projecte, que neix amb voluntat tant de participació popular a nivell de Barcelona com de país, per posar a l'abast de tothom un dels patrimoni culturals escènics més importants d'Europa, i que hores d'ara roman en els dipòsits de l'Institut del Teatre, depenent de la Diputació de Barcelona.

A aquesta iniciativa s'hi suma la recuperació de l'edifici del Teatre Arnau, una joia arquitectònica de 1904 i l'únic teatre de barraca, com els de principis del segle XX, que queda a Barcelona. A continuació us n'expliquem la història i us deixem el recull de les activitats que "Salvem el Teatre Arnau" du a terme des de 2012, amb la col·laboració de l'Associació Talia-Olympia.


*



"Quin és el futur de l'Arnau", Hora Barcelona
Lluís Permanyer, Francesc Pereira i Enric H. March
28 d'octubre de 2015



*



Territori clandestí, de Radio 4
Consol Sáenz i Irene Desumbila
"La recuperació de l'Arnau", per Enric H. March
9 d'octubre de 2015


*



El teatre Arnau, punta de llança del Paral·lel popular
Jordi Molina, Carrer 137, setembre de 2015


*



Jordi Molina, Catalunya plural, 17 de juliol de 2015


*




Jordi Molina, Zona Sec, juliol de 2015


*



Passeig històric pel Raval, Sant Antoni i el Paral·lel,
organitzat per l'Associació Talia-Olympia i Salvem el Teatre Arnau
amb actuacions de Jam Circus i Sala Fènix davant de l'Arnau
19 de juliol de 2015




*


Arts Santa Mònica, 26 de juny - 4 de juliol

L'Ingràvid, el Festival de Cultura Contemporània de l’Empordà, torna a obrir la seva cita d'estiu a l'Arts Santa Mònica del 26 de juny al 4 de juliol. El programa inclou instal·lacions artístiques, activitats familiars, poesia i música, exposicions i xerrades, activitats gratuïtes per a tots públics.

L'acte d'inauguració es va fer a l'Espai Balcó de l'Arts Santa Mònica de Barcelona, i va comptar amb l'assistència de Marta Felip, alcaldessa de Figueres. Exposen els creadors i projectes seleccionats: Marta Galán i Jordi Lafon: A 118 passes de l´art contemporani, Joan Vilajoana: Des fer, Bel Olid: Ésser lliure, Azahara Cerezo: Mediterranean Sunset #1 Elisenda Trilla i Paloma Pontón: Pastors, herbes i altres, i Violeta Ospina i Frey Español: Et. al. Paral·lel, projecte aquest últim en el qual hi han col·laborat la plataforma Salvem el Teatre Arnau i l'Associació Talia-Olympia.



*


Salvem el Teatre Arnau i projecció de Raquel Meller, del Paral·lel al cel
Cotxeres Borrell, 13 de juny de 2015
Vídeo resum de l'acte

*


Espectacles i manifest "Recuperem el Teatre Arnau"
Plaça Raquel Meller, 17 de maig de 2015
Crònica de Barcelona Districte 11

*

Jordi Molina, Zona Sec, abril de 2015

*

Biblioteca del Poble-sec, Blai 34. 24 de març de 2015

D'esquerra a dreta, Hermann Bonín, Pablo Ornaque,
Eduard Molner, Júlia Costa i Enric H. March


Connexió Barcelona, BTV, 24 de març de 2015


*

Helena López, El Periódico, 3 de març de 2015

*



El Teatre Arnau es podria convertir en un museu d'arts escèniques
TV3 Telenotícies migdia, 16 de febrer de 2015 (minut 35:15)
TV3 Telenotícies comarques, 16 de febrer de 2015

*




Blanca Cía, 9 de febrer de 2015

*





Jordi Molina, 5 de febrer de 2015

*



"El teatre Arnau llangueix oblidat i en ruïnes al renascut Paral·lel", article d'Helena López a El Periódico del divendres 16 de gener de 2014, amb entrevistes a Javier Rodrigo (Som Paral·lel) i Enric H. March (Bereshit), coincidint amb la taula rodona de presentació pública de la plataforma Salvem el Teatre Arnau. que vam convocar a la Biblioteca Joan Oliver - Sant Antoni, conjuntament amb l'Associació Talia-Olympia.



Taula rodona "Salvem l'Arnau"
Biblioteca Sant Antoni- Joan Oliver
16 de gener de 2014, a les 18:30h

*


Zonasec, 15 de setembre de 2014
Jordi Molina

*


 Zonasec, 15 d'octubre de 2014
Albert Hernández

*


La plataforma Salvem el Teatre Arnau i l'Associació Talia-Olympia organitzen el dissabte 15 de novembre un itinerari cultural pel Raval històric, que començarà a les 18 h en el Portal de Sant Antoni (carrer de Sant Antoni Abat amb la Ronda de San Pau) i que finalitzarà al Paral·lel, davant del Teatre Arnau. Aquest itinerari, que serà conduït per Toni Oller i Enric H. March, forma part del actes del 12è Festival de cultures del Raval, Raval(s) 2014, organitzat per la Fundació Tot Raval, una plataforma de 60 associacions, institucions, persones i empreses vinculades a aquest barri. Podeu veure la resta d'activitats en el programa adjunt.



*

Documental