La reconstrucció de Barcelona i altres mons

diumenge, 23 de novembre de 2014

Caminant sota terra entre recs, camins i trens

El triomf de la modernitat
Martí Llorens, 1990


Ara que se celebra el 90 aniversari de l'arribada del metro a Barcelona, us proposo anar sota terra a la recerca d'un secret amagat.

Fins a finals de la dècada de 1980, l’estació de metro i tren de l’Arc de Triomf (abans anomenada “Triunfo-Norte”) tenia cinc boques per accedir al vestíbul i a les vies. Dues, a l’avinguda de Vilanova (Roger de Flor i Nàpols), avui anul·lades i substituïdes per la nova de la plaça d’André Malraux; una altra, a la cantonada del passeig de Sant Joan i avinguda de Vilanova, ara substituïda per un accés integrat a la mateixa illa seguint la façana contínua dels edificis; i els altres dos estaven al costat Llobregat del passeig de Sant Joan: a la Ronda de Sant Pere (davant del bar Trole) i al carrer de Trafalgar (davant de l’estudi fotogràfic Alonso). Aquests dos accessos –avui tapats però identificables per la plataforma enreixada de la vorera– convergien en un passadís que port a les escales per baixar a les vies, tot travessant el passeig de Sant Joan d’un costat a l’altre. Aquest passadís, inaugurat amb l’estació de metro l’any 1932, transcorria a molt poca profunditat respecte el nivell del carrer i amagava un secret que desconeixien els usuaris que el van fer servir durant més de cinc dècades.

L’any 1989, amb els jocs olímpics de Barcelona en l’horitzó, es va renovar i ampliar la xarxa del clavegueram. Dos nous col·lectors, el que venia de l’avinguda de Vilanova i el que baixava pel passeig de Sant Joan, s’unien gairebé davant de l’Arc de Triomf i baixant pel lateral Besos del passeig de Lluís Companys travessaven el parc de la Ciutadella pel passeig dels Til·lers.

Les obres van destapar restes de les muralles medievals (s. XIV) i de la Ciutadella militar (s. XVIII) al pas pel parc: tres segments de muralla, els compresos entre el Portal Nou i el Portal de Sant Daniel, a més de dues de les onze torres que flanquejaven aquest pany de muralla rectilini. El trajecte quedava interromput o immers pels murs de la fortalesa del segle XVIII. Les dues torres, una de planta poligonal i l’altra quadrangular, estaven separades uns 30 m i quedaven adossades al llenç de muralla sense observar-se diferències constructives. Tant la muralla com les torres es conservaven en una alçada de més de 2 m. A la banda Llobregat del passeig dels Til·lers, també es van documentar restes del Monestir de Santa Clara i algun carrer del barri de la Ribera, entre el Portal de Sant Daniel i el Rec Comtal, que en aquella zona ja es dirigia cap al mar.

Restes del baluard del Portal Nou
Martí Llorens, 1989

Però a l’Arc de Triomf el que ens descobria el subsòl era més ric en història. Com ja hem comentat altres vegades, aquest indret a les portes de la Barcelona medieval havia estat una cruïlla de camins i de rieres, i fins aquí arribava el baluard del Portal Nou. Entre els segles XVI-XVII les muralles que envoltaven Barcelona van ser reforçades per un nou element defensiu: els baluards. El Portal Nou, a mitjans del segle XVII, serà un dels punts escollits per ubicar-ne un d’ells, però serà destruït arran d’un atac bèl·lic a la ciutat el 1697. Com es veia a la fotografia publicada a “El solar del carrer Rec Comtal: un racó d'història de Barcelona”,  les obres destapaven dues de les cares i l’angle d’aquest baluard. L’alçada conservada era espectacular: 4,75 m, aproximadament. Presentava un parament de doble full de paredat. Al seu interior es va localitzar un mur de pedra, perpendicular a la cara interna del baluard que es perllongava en direcció SE-NO. També es va poder apreciar un paviment de llambordes.

Abans hem esmentat que estem en una cruïlla de camins, als quals pertanyia aquest paviment. L’antic camí d’Horta i de la carretera de Ribes. Malgrat l’origen romà d’aquesta via empedrada, les restes trobades són medievals i se’n van trobar més durant la intervenció de l’any 2009 durant la reforma de l’estació d’Arc de Triomf en el solar dels números 3-11 de l’avinguda de Vilanova i els 39-43 del carrer Roger de Flor: del segle XIII la d’Horta i del XII la de Ribes.




Aquest solar va estar ocupat fins a principis del segle XIX pels molins reials, situats entre la riera d’en Malla i el Rec Comtal, les dues infraestructures hidràuliques que també confluïen en aquest gran espai a les portes de Barcelona, a tocar de la frontera amb Sant Martí de Provençals. I va ser sobre el tram del Rec que passa sobre aquest solar que l’any 2009 va ser documentat un pont de 1775. I quan diem “documentat” recordem que vol dir que s’estudia i se’n fa una memòria per tornar a ser tapat perquè dormi el son dels justos. Enterrat de nou com les tombes que van ser trobades aquí mateix, pertanyents a una necròpolis altmedieval (IX-XII), que podrien estar associades a l’església de Santa Eulàlia del Camp (IX-XII), situada prop d’aquí sense que se’n sàpiga la seva localització exacta. O com els centenars d’ossos de cadàvers trobats a la fossa de les muralles, probablement procedents dels morts dels setges que la ciutat va patir a finals del segle XVII i principis del XVIII durant la Guerra de Successió.


Molins Reials (1778). El plànol situa, també, la riera d'en Malla, el camí del
Pont de les Bigues (camí d'Horta) i el camí del Clot (carretera de Ribes)
Font: Archivo General de Simancas, MPD 18,086


Amb la intenció de situar-nos històricament en el lloc de les excavacions i descriure els elements més importants que van sortir a la llum entre 1989 i 2009, ens hem allunyat del misteri que he plantejat al principi de l’apunt: el passadís que conduïa els usuaris des de les boques de Trafalgar i de la Ronda de Sant Pere amagava un secret.

Quan el col·lector que baixava del passeigs de Sant Joan va travessar l’avinguda de Vilanova, durant les obres de 1989, es va haver de partir aquest passadís que corria perpendicular al passeig i va permetre descobrir que havia estat construït dins del canal del Rec Comtal. La secció del passadís que es veu a les fotografies mostra perfectament l’estructura constructiva anterior a la seva transformació com a passadís.

Secció del passadís d'accés a l'estació, en sentit Besòs
Martí Llorens, 1990

Secció del passadís d'accés a l'estació, en sentit Llobregat
Martí Llorens, 1990


Malgrat els canvis que havia sofert (desaparició del sostre i del seu nivell primitiu de sòl), es va poder deduir que els murs del canal del Rec tenien un gruix de 1,5 m, separats per uns 4 m l’un de l’altre i que conservaven una alçada de 2,45 m. Estava format per pedres de mida mitjana-gran lligades amb morter. La cara interna del mur era llisa amb blocs de pedra ben encaixats, mentre que la cara externa era molt grollera. Aquests aspectes va portar els arqueòlegs a determinar que possiblement en aquesta zona el Rec no passava per sota del nivell del sòl, sinó que va ser cobert amb volta de maons durant les obres de l’Exposició Universal de 1888, quan el Rec Comtal no parava de rebre queixes per les males olors que desprenia.


Planol de l'estació de l'Arc de Triomf
De color rosa els accessos de la ronda de Sant Pere i de Trafalgar
Font: El Llop


Tot i que els experts que van dirigir l’actuació arqueològica van documentar el fet, de la intervenció no se’n va fer mai una memòria, per motius que no vénen al cas, i aquesta curiositat arquitectònica que ens ha permès durant anys caminar dins del Rec sense saber-ho no ha estat coneguda popularment. Ara, a més, podem veure per primer cop les fotografies gràcies al fotògraf Martí Llorens, que va documentar fotogràficament totes les obres (aquestes i d’altres dels anys olímpics), com podem veure a la magnífica pàgina web Viaje a Icària: Barcelona 1987-1992. Amb en Martí Llorens vam estar tota una tarda mirant i identificant el material fotogràfic en el seu arxiu fins a trobar aquelles fotografies que permetien il·lustrar les dades arqueològiques. I gràcies a aquesta col·laboració ara us podem portar a aquest viatge al passat, en què recs, camins i trens es van unir per caminar per un petit (o gran) tram d’història.


Interior del passadís d'accés a l'estació de l'Arc de Triomf,
on es distingeixen perfectament els murs del Rec
Martí Llorens, 2009



Fonts:

El Rec Comtal. Paisatges Culturals

Arxiu fotogràfic de Martí Llorens

Carta Arqueològica del Servei d’Arqueologia de Barcelona

Museu d'Història de Barcelona. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura, 2010

Plànols gràfics de l'estació de l'Arc de Triomf


Agraïments:

Carme Miró, directora del Pla Barcino; Martí Llorens, fotògraf, per la cessió de les fotografies de l'estació (citeu l'autoria perquè estan protegides per drets d'autor); i El Llop, pels plànols de l'estació de l'Arc de Triomf.

diumenge, 9 de novembre de 2014

El solar del carrer Rec Comtal: un racó d'història de Barcelona

Fragment d'un plànol de Barcelona de 1933 (ICC),
amb la localització del solar del Rec Comtal


Darreres notícies

Dimecres 17 de desembre s'ha confirmat la troballa d'una necròpolis tardoantiga (final de l'imperi romà) o altimperial, amb quatre esquelets. Com que no s'hi ha trobat aixovar a les tombes no s'han pogut datar. Fins que no es tinguin els resultats del C14 no se sabrà segur a quin període pertanyen.


Vegeu la notícia a BTV



Un racó ple d'història

Després de la recuperació del tram del Born, aquests darrers mesos el Rec Comtal ha tornat a ser notícia per diversos motius. D’una banda, perquè per fi s’han posat d’acord els ajuntaments de Montcada i Reixac i Barcelona per tirar endavant el projecte d’ordenació de l’espai públic del tram del Rec Comtal que uneix els barris de Can Sant Joan i Vallbona. De l’altra, el tram descobert en el solar dels números 17-19 del carrer del Rec Comtal, a Ciutat Vella.

Aquest solar havia estat ocupat per un economat militar, un mercat regentat per l’Exèrcit i molt popular al barri de Sant Pere. Era situat a tocar del passeig de Lluís Companys, davant del Teatro Cine Triunfo, una magnífica barraca inaugurada el 1908 i que va aguantar atrotinada fins a principis dels 70 oferint tres pel·lícules i No-Do per sessió.

El solar, propietat en origen del Ministeri de Defensa, va ser adquirit a baix preu per la constructora Núñez y Navarro quan els plans urbanístics el tenien destinat a equipaments socials. El senyor Núñez, que és a un pas d’entrar a la presó si no l’indulten per la seva contribució al disseny arquitectònic de la ciutat, hi té previst construir un hotel, que ha d’acompanyar uns apartaments de protecció oficial i una zona enjardinada que connectarà el passatge de Sant Benet i el carrer del Rec Comtal. Els veïns rebutgen l’hotel perquè la seva construcció invasiva desfigura l’espai i el paisatge, i no s’ajusta a les previsions i les necessitats del barri.

Recolzant els motius del rebuig veïnal, durant les prospeccions prèvies el Servei d’Arqueologia va destapar un tram del Rec, que entrava a Barcelona precisament per aquest indret. Després de documentar-lo, la rasa va ser tapada perquè es tractava d’una estructura de l’època en què la conducció va ser coberta i no té més valor arqueològic que el del traçat fòssil. Més importància tenien les restes descobertes durant les obres de connexió d'un col·lector sota Lluís Companys amb el carrer Trafalgar, realitzades durant els mesos de juliol i agost de 2013, que van destapar un pont sobre el Rec Comtal, del segle XIV, i del baluard del Portal Nou, del segle XVII. El baluard també va sortir a la llum en unes obres de 1989 a l’avinguda de Vilanova. Tant en un cas com en l’altre, les restes van ser documentades i tapades perquè són al mig de la calçada.


Restes del baluard del Portal Nou
Autor: Martí Llorens, 1989


Tot l’espai del solar actual ocupa la raconada nord de la Barcelona emmurallada, just al costat del Portal Nou. El barri de Sant Pere va néixer com a raval durant el segle IX al voltant de l’església i convent de Sant Pere de les Puel·les, i no entrarà a formar part del segon recinte emmurallat (el primer és el romà) fins al segle XIII. A l’entorn del Rec, que fins a principis del segle XIX va mantenir un aspecte totalment agrari, hi havia molins, com el de Sant Pere; horts, com el dels velluters (que fa referència als fabricants de velluts que hi posaven les teles a secar); o el pou de Sant Gem, situat entre aquests horts, el cementiri que ocupava l’actual plaça i el camí de Sant Sadurní (actualment Lluís el Pietós), que prenia el nom de la capella que hi va haver abans de l’església de Sant Pere, l’aigua fresca del qual el convertia en lloc d’esbarjo a l’estiu sota un cobert emparrat. A l’Edat Mitjana s’hi van establir tintoreries, raó per la qual el carrer també va ser conegut com a carrer dels Tints; i la indústria tèxtil, que aprofitava l’aigua del Rec, va acabar de configurar l’activitat principal del barri.


Fragment d'un plànol de Barcelona de 1807,
amb restes de l'aqüeducte romà enmig dels horts (ICC)

Fragment del Plano de la Ciudad y el Puerto de Barcelona (1806),
amb les restes de l'aqüeducte romà
(Font: ICC, ref. RM 19425)


Però a banda que puguin aparèixer més restes del Rec, aquest solar és un punt arqueològic calent. El pas del Rec per aquests terrenys no és gratuït. Passava per sobre del graó barceloní, que divideix la plana alta de la baixa i provocava un desnivell que encara es pot apreciar en el carrers i passatges que baixen de Trafalgar a Sant Pere més Alt. És, també, el mateix lloc per on passava l’aqüeducte romà (1). Com explico a la Guia de l’aqüeducte romà de Barcino, no està documentat el seu lloc exacte de pas per aquesta zona ni hi ha restes arqueològiques. Però en un plànol de Barcelona de 1806 hi ha representada una estructura sobre l’església de Sant Pere que probablement podria ser una resta de l’aqüeducte, com es pot veure a la imatge inferior. Aquesta estructura coincidiria, aproximadament, amb l’actual passatge de Sant Benet i, per tant, travessaria el solar. Si les restes del Rec no tenen la importància arqueològica que cabria esperar, l’aparició de l’aqüeducte podria donar un tomb al projecte urbanístic d’aquest terreny.

Tenint en compte que estem sobre el ramal de la Via Augusta que permetia la comunicació amb Barcino (els carrers de la Bòria, Corders, Carders i Portal Nou segueixen aquesta via), no seria d'estranyar trobar-hi alguna necròpoli romana que, com era costum entre els romans, es construïen fora de la ciutat i a les vores dels camins.

Possible pany de muralla medieval a la paret del solar del Rec Comtal
Autora: Carme Miró

Però les sorpreses no acaben aquí. Com hem explicat més amunt, el solar ocupa la raconada nord de la ciutat medieval, fet que s’evidencia gràcies a la paret que tanca el solar entre el carrer Trafalgar i el passeig de Lluís Companys. Com vaig informar i vam constatar sobre el terreny amb la Carme Miró, responsable del Pla Barcino, i a Josep Pujades, responsable del Servei d’Arqueologia, la paret segueix el recorregut de la corba de la muralla i s’evidencia el sentit descendent de la que podria ser la rampa d’accés al pas de muralla. L’estructura i la direcció de les edificacions adossades coincideix amb la planimetria, però caldrà intervenir-hi per comprovar si el pany de paret pertany a la muralla o si es tracta d’una obra moderna que ressegueix el perfil de les restes desaparegudes quan es va construir l’economat.


Fragment del plànol de la ciutat de Barcelona
amb el traçat de l'antiga muralla medieval
(s. XIII-XIV), on s'aprecia la coincidència
de la muralla amb el solar del Rec
Servei d'Arqueologia de Barcelona, ICUB (2012)


El conflicte d’interessos privats, veïnals, i públics en general, està servit. Si les restes arqueològiques que puguin aparèixer properament fossin de prou interès, a la voluntat dels veïns s’hi afegiria el valor patrimonial arqueològic que podria fer canviar el destí d’un barri carregat d’història.


*

Nota:

(1)  Veure la hipòtesi detallada a Carme Miró Alaix, "Balanç de l’activitat arqueològica a la ciutat (setembre 2003 - desembre 2004)", dins Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MUHBA, Barcelona (2005), p. 135-149.