Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

diumenge, 24 de setembre del 2023

El Zoològic de Barcelona: d'Horta a la Ciutadella

 Martí i Codolar a la Granja Vella d'Horta


El 1872, Lluís Martí-Codolar –banquer i fill d'un dels fundadors de l'antic Banc de Barcelona– va començar a reunir una col·lecció d’animals vius, el Jardí Zoològic, en aquells moments única en tot l’Estat. La va instal·lar en una finca de la seva propietat a la vila d’Horta, la Granja Vella, on avui hi ha els Jardins del Seminari Salesià Martí-Codolar. La fallida de l’empresa el va obligar a desprendre’s dels animals, moment en el qual Francesc Darder en proposa la compra a l'Ajuntament per evitar que la col·lecció zoològica surti de Barcelona. Martí-Codolar disposava de 163 animals (41 mamífers, 120 aus i 2 rèptils) i l’Ajuntament va pagar 30.000 pessetes. Algunes gàbies buides i els abeuradors dels animals encara es poden veure en els jardins.


A l'esquerra, l'elefant a la Granja Vella, quan encara era
conegut com a Baby. A la dreta, dues imatges de l'elefant,
dissecat i l'esquelet que es conserva en el Museu de Zoologia
(Font: Memòria dels barris)


Aquest Jardí Zoològic acabarà sent l’embrió del Parc Zoològic actual, inaugurat, sota la direcció de Francesc Darder, el 24 de setembre de 1892 en els espais que havien quedat lliures després de l’Exposició Universal de 1888. L'estrella del parc era l'elefant Baby, que després de passar 10 anys a la Granja Vella, al zoològic va ser conegut amb el nom de l'Avi (resultat de la percepció auditiva del mot anglès "baby"). El nom va fer tanta fortuna que més d'una generació de Barcelonins anomena Avi l'estàtua del mamut del Parc de la Ciutadella. Els ossos de l'elefant es conserven en el Museu de Zoologia de la ciutat.


L'Avi en el zoològic del Parc de la Ciutadella (ca. 1900)


Dins del nou Parc de la Ciutadella, concebut com a parc científic de la ciutat, el Zoo es concep com l’espai urbà públic que té com a missió la conservació de la fauna silvestre, per això, la Junta Tècnica del Museu de Ciències Naturals i Jardins Zoològic i Botànic de Barcelona estableix com objectiu principal garantir el caràcter científic de la institució a més dels objectius d’entreteniment i esbarjo.


Portada del catàleg del Parc Zoològic (1897),
un dels pocs exemplars que es conserven
(Col·lecció particular Enric H. March)


Un detall que només coneixen els especialistes és que per sufragar les despeses i el manteniment del zoològic es va editar aquest primer catàleg de 1897 que reproduïm, on es posen a la venda animals vius i ous, i s'ofereix a les universitats, instituts, seminaris i col·legis d'ensenyament secundari animals morts per disseccionar en els laboratoris de biologia, o esquelets i animals preparats per ser dissecats i exhibir en els gabinets d'història natural. El catàleg és un llistat de totes les espècies del zoològic i s'indiquen el nom comú, el nom científic de l'espècie, la procedència i els preus, amb distinció si es tracta de mascles o femelles (més cares), o cries. Els exemplars més cars, amb diferència, són l'elefant indi, 20.000 pessetes, i les lleones, 10.000 pessetes, per només 1 pesseta que costava una gallina.




Dues imatges de la Casa dels Lleons i de l'ocellera, caimans i lleons (1894).
Fotografies descobertes el 2005 al Museu Darder de Banyoles

38 comentaris :

  1. he entrado muchas veces al Martí Codolar. pero nunca lo hice con máquina de fotos
    se que dentro hay DOS relojes de SOL..Los busco porque quiero encontrarme con ellos...
    Un abrazo.
    Por cierto, un dia loco, que llevaba una sola instantánea en una cámara, hize una foto a la maneta de la puerta de entrada de la casa, una pata de gallina, por cierto...he de encontrarla ¡¡¡
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns jardins magnífics, Miquel, que val la pena visitar. Tinc present la pota de gallina!

      Elimina
  2. Miquel, los jardines son accesibles.Cuando mi hijo era pequeño pasabamos muchos domingos en su interior. Además la casa se ha acondicionado por dentro como museo para ser visitada (algo que tengo pendiente). Y, fotos? Yo no he tenido nunca ningún problema de hacer fotos en el interior de los jardines, supongo que las cosas siguen igual :) Un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també tinc pendent aquesta visita, Andrés.

      Elimina
  3. Més enllà del que digui certa branca ecologista i en defensa dels animals, per mi, les visites al zoològic quan era un nen petit les recordo com quelcom entranyable, a part de significar un dia especial per menjar tramussos, era un clàssic.
    Ja de gran, fa uns vint-i-cinc anys, vaig tenir oportunitat de treballar-hi com a freelance condicionant com a escultor (feina necessària per mi en aquells inicis durs) uns espais pels lèmurs de Madagascar. Vaig poder conèixer a gent que hi treballava cuidant els animals i l’ambient era de total entrega a les bestioles.
    En definitiva, un espai estimat de la meva Barcelona d’infantesa que junt amb els “Cineramas”, entre alguna coseta més, van representar tot un món de vivències.
    Salutacions, Enric.
    I felicitats altre cop per Bereshit, una perla a la xarxa.
    Salut!
    Pep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Penso com tu, Pep. A vegades cal separar l'experiència de les idees. Les vivències infantils amb el zoològic són inesborrables; formen part d'unes emocions amb les quals hem crescut. Potser avui un parc zoològic s'hauria d'entendre d'una altra manera, però el nostre imaginari no es pot canviar.

      Jo també he conegut professionals del parc i tinc constància que el tracte, més enllà de la manca de llibertat dels animals, és exemplar.

      La feina que hi vas fer va ser creant hàbitats?

      Elimina
  4. Passejant-me per Bereshit (porto algunes hores fent-ho) he vist una antiga entrada del mes de Juny on apareix la Farola, el far del Llobregat i he aconseguit emocionar a la meva mare. He guardat les imatges tant de la Farola com del Castell per fer-li arribar.
    Resulta que vivint tant ella com l’àvia al barri de Santa Eulàlia sovint hi anaven amb la tartana a banyar-se i a sopar o dinar un conill amb cargols, pollastre rostit o unes truites de patata. Parlo de fa molts i molts anys. Sempre me n’havia parlat d’aquest lloc i vés per on me’l trobo en safata.
    Pep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo hi havia anat de petit, Pep. Ja no hi havia l'activitat que deuria conèixer la teva mare, però en els merenderos hi feien musclos i nosaltres hi anàvem a fer l'aperitiu. Anys més tard, vaig conèixer el fill del farer i vaig poder visitar el far per dins i després sopar amb la família a l'aire lliure sota la llum del far.

      Elimina
  5. Si, la feina que vaig fer, amb altres professionals està ubicada dins del Baobab i es tractava de fer un entorn pels lèmurs. Va ser un petit infern per les presses que ens donaven. Els adjudicataris del treball van ser els propietaris del Museu de Cera de Barcelona...uns tal Alarcón. L'Alarcón pare va ser l'escenògraf de moltíssimes pel•lícules espanyoles, arribant a treballar fins i tot amb Berlanga. I molta morralla més, és clar. Jo vaig treballar amb el fill.

    Pep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta experiència del zoo i la connexió amb el museu de cera me l'has d'explicar un dia amb calma fent una cervesa.

      Elimina
  6. Disculpa, he esborrat el comentari per a corregir un parell de cosetes.
    I de la connexió Museu de Cera i Zoo, realment va ser molt especial.

    A veure si un dia coincidim i en parlem.

    Una abraçada, Enric.
    Pep

    ResponElimina
  7. Aquest catàleg és una meravella! M'ha fet gràcia que a la primera etapa del Parc Zoològic hi hagués espècies tan poc exòtiques com les gallines.
    En fi, com ja heu comentat, la visita al zoo, tot i que avui no li trobo gaire sentit a la seva continuitat, és una de les experiències més lligades a la nostra infantesa i a la ciutat de Barcelona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, no he volgut reproduir el catàleg sencer però hi ha tota la gama d'animals de granja. Sobre la continuïtat del zoo, no em pronuncio per evitar trair-me. Les granges on porten els escolar de ciutat a què comprovin què és un pollastre abans que arribi al supermercat en forma de pit filetejat o de nuguets fan la mateixa funció. La qüestió no és la continuïtat d'aquests establiments, sinó la discontinuïtat cultura-natura. O millor encara: la dicotomia realitat - representació. I si tot ésser viu és un subjecte amb drets i obligacions.

      Elimina
  8. El tema dels animals en el present és molt complicat, tenen drets però això de les obligacions em temo que és humanitzar-los, una altra manera de tractar-los com potser no caldria, en tot cas un debat pendent que provoca molta susceptibilitat, moltes formes de protecció de determinats animals són avui pitjor que el tracte acceptat d'altres èpoques i em temo que per ser justos haurien de tornar als temps d'abans de la seva domesticació, cosa que em sembla difícil, tot es pot millorar, això sí

    Això de què els nens han d'anar a les granges per veure que la llet no surt de l'ampolla és una bestiesa, avui hi ha llibres, filmacions i de tot, no cal fer folklore naturista d'estar per casa, la veritat, he vist i viscut coses lamentables

    ResponElimina
  9. Molt bo!!!!, una història que desconeixia totalment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro d'haver estat útil, Javier!

      Elimina
  10. Recordo amb el meu germa quant els pares ens porta al Zoologic i havia un elefantque li deien l´Avi no enteniam el perque d´avi ,nosaltres en teniam un i no era cap elefant !! Jo hi vaig un cop l´any,,i es molt maku,,,m´encanta els flamingos i la part de les aus . No en sabia hagues hagut un a Horta !. Gracies Enric,com sempre ens descobreixes el " Mon de Barcelona "

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era l'Avi perquè ja era vell. El proper cop que ens veiem t'ensenyaré el catàleg, Jaume.

      Elimina
  11. Petita informació : Jubilats amb tarjeta rosa . billet d´entrada gratuit.

    ResponElimina
  12. Una autèntica meravella aquest catàleg... només hi faltaven uns quants humans! Hauria estat un escàndol, o no. Tots els que seguim el teu blog sabem que a les primeres exposicions universals, als gabinets de ciències naturals (el negre de Banyoles, pobre!) i a les barraques de fira n'exposaven, de dissecats i també de vius...
    Però ara que hi penso, al zoo de Barcelona, l' Albert Vidal, "l'actor tel·lúric", crec que s'hi va passar una temporada engabiat, als anys 80, fent una de les seves performances. Però això ja és una altre tema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament, no he trobat humans al zoològic. Però crec que encara hi som a temps.

      Però he trobat un oblidat zoo humà, probablement l'últim de Barcelona.

      Elimina
  13. Smart! T'hem vist fugisserament per BTV. Il·lusió enorme a can Bogarde. Si el teu blog és una meravella, tot el que desprens li va al darrere. Contents de la teva presència, et felicitem per tot i t'esperem de visita escrita per la nostra tribuna telemàtica. Smart! Et trobem a faltar per la casa gran del bogardisme....salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, companys. Vaig de cul, per això no em veieu gaire a can Bogarde. I em sap greu perquè sou la sal de la terra que s'amaga sota els camps de futbol. He estat setmanes tancat a casa acabant un llibre. Ja he entregat l'original i suposo que aniré una mica més relaxat.

      Ahir havia de sortir en el programa "Terrícoles" de BTV, però el van anul·lar per la notícia de l'avançament de les eleccions. En quin programa em vau veure?

      Elimina
  14. Pots estar ben orgullós d'aquest catàleg que és una peça raríssima i que explica, com molt bé has sabut comentar, la història passada del zoològic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Galderich, és d'aquestes joies que de tant en tant apareixen del no res i te les posen a les mans.

      Elimina
  15. Avui s’emet això al canal 33:

    https://www.youtube.com/watch?v=AorbP4BDTus&feature=em-hot

    El reconeixement:

    https://www.youtube.com/watch?v=z5eovpSYvzQ

    Més informació del cas:

    https://ciutatmorta.wordpress.com/

    Salutacions

    Pep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho tinc present, Pep. Gràcies fer-ho córrer.

      Elimina
  16. Molt bona entrada, Enric!!!
    Jo estic en contra del format zoològic..., però he de reconèixer que les meves visites de petit, amb el cole i la family, també les recordo molt entranyables...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel. La imatge infantil és poderosa. És un tema controvertit, sens dubte, i la idea de parc zoològic és decimonònica i decadent. Però m'encanta la decadència decimonònica!

      Elimina
  17. Coincideixo amb la majoria de vosaltres, els zoològics són bàsicament estructures tancades de captiveri i exposició d'animals allunyats de qualsevol concepte de llibertat. Salvem només aquell esclat d'il·lusió que ens generava de petits, però tot allò passat està i ja no té massa sentit que continuï vigent avui. Fa uns anys hi havia un projecte de zoològic marí a instal.lar a la zona del forum que recordo com un intent de superar (només parcialment) aquest concepte d'empresonament animal. El projecte va desaparèixer, però quant més s'en parlava més començava a fer tuf d'inversió turística com dissortadament s'esdevé amb tot a BCN en aquests ultims anys. El catàleg de bèsties amb preus, que vaig tenir l'oportunitat de fullejar-lo fa només uns dies durant una trobada barcelofílica amb l'Enric, és senzillament un petit tresor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tot cas, Miquel, millor com és ara que un parc turístic. El que es fa difícil és col·locar aquella il·lusió infantil, que és la nostra i serà de la generacions futures, en l'actualitat. Vull dir que podem suprimir els zoològics, però tenint en compte que suprimirem un imaginari i una forma de relació amb els animals. La natura salvatge té un atractiu que difícilment desapareixerà i que d'una manera o una altra buscarà la manera de manifestar-se perquè no hi ha forma d'entrar-hi en contacte sense malmetre el seu hàbitat.

      Elimina
  18. Busco los relojes de Sol ¡¡¡
    Una abraçada ¡...
    Quiero entrar sin que me vean...pero ahora está too controlao ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, per veure els jardins, cal concertar la visita prèviament al telèfon 934 291 801.

      Elimina
  19. Com canvia el món!! Els de la meva generació recordem amb molta enyorança les nostres visites de petits al Zoo, però van desaparèixer amb el vent que bufava llavors. Ara el vent és un altre de molt diferent. No sé si em puc permetre la nostàlgia o la malenconia, crec que no, no me la puc permetre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veuràs, Xavier, que molts dels comentaris van en aquest mateix sentit. És molt difícil dissociar l'experiència infantil dels sentiments o les raons que imperen avui. El mateix passa amb els animals del circ.

      Elimina
  20. Jo vaig agafar les primeres mostres d'insectes als voltants de la finca de Martí Codolar, entre les ruïnes d'unes construccions i havien basses plenes de bitxos aquàtics i també cavalls pasturant, les bonyigues eren plenes d'escarabats copròfags, avui dia cada cop més rars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Carles! Recordes quin any va ser? Si hi havia cavalls pasturant, com a molt tard havia de ser als 80, oi?

      Elimina