La reconstrucció de Barcelona i altres mons

dilluns, 20 d’abril de 2015

La campana de Montjuïc

Plano de la zona del Puerto Franco de Barcelona y terrenos adyacentes 
Al centre, entre la Gran Via i la muntanya de Montjuïc,
s'observa la Fábrica de Hilados y Tejidos "La Campana"
Brigada Topográfica de Ingenieros del Ejército
Barcelona 1926 (ICC, RM249227)


Galeries La Campana, Centre Mèdic La Campana, Immobiliària La Campana o Autoescoles La Campana són negocis situats a l’illa delimitada per la Gran Via, els carrers de la Mineria i de la Química i les places de Sarah Bernhardt i de les Matemàtiques. També pren aquest nom la Jefatura Provincial de Tráfico, que històricament ha rebut el nom popular de La Campana. Tan arrelat està el nom que fins i tot l’estació de Magòria dels ferrocarrils de la Generalitat ha adoptat La Campana en la seva nomenclatura. Fins i tot, lluny d'aquí, darrere del mercat d'Hostafracs, la família de la Pilar Miró Torruella hi tenia una papereria que també es deia La Campana. L'àvia de la Pilar recorda, també, una fàbrica al carrer Moianès amb la Gran Via que li deien La Campana.


L'antiga estació de Magòria dels Ferrocarrils Catalans (1914),
construïda per Josep Domènech i Estepà i inaugurada l'any 1912


D’on prové aquesta campana? No és en principi cap referència toponímica, ni tampoc hi ha cap referència a una capella amb campanar. Tampoc és la campana de l'estació de Magòria ni d'un pas a nivell: el carrer de la Química havia estat, des dels anys 30, la rasa per on el tren de la potassa –un ferrocarril de via estreta que venia de les mines de Súria– entrava a la Marina de Sants en direcció a Can Tunis per transportar la càrrega fins al port, on s’embarcava. Va desaparèixer a mitjan anys 80 del segle passat i les vies van deixar en el seu lloc el carrer del Ferrocarrils Catalans, que transita vorejant la falda de Montjuïc sota el barri del Polvorí, ben a prop de sitges iberes i pedreres romanes. Però fins aleshores el tren travessava els barris de la Marina dos cops al dia (al matí i al vespre), fent sonar un xiulet que se sentia arreu.

En principi tot és molt més senzill. El llibre Inventari de Can Batlló. Teixint una història col·lectiva (que esmenta Xavier Falcó en els comentaris) ens explica com es van anar ocupant els terrenys de la Bordeta a partir de la segona meitat del segle XIX. A principis del XX s'instal·la a la Gran Via la fàbrica de teixits de cotó "La Campana", com podem veure en el plànol que encapçala aquest apunt. Aquesta fèbrica i l'illa on s'apleguen la Jefatura i els negocis esmentats coincideixen perfectament en l'espai, i aquella campana és la que hauria de donar nom a tot plegat. Però no correm tant. I si hi hagués una campana anterior?


Fragment del Plano de Barcelona y sus alrededores (1890),
amb la zona estudiada dins d'un requadre vermell
(ICC, RM 24466)


Primer de tot, intentarem situar-nos geogràficament, amb l’esperança de trobar sobre la planimetria històrica algun element que ens doni pistes anteriors. En el fragment del plànol de 1890, la zona que ens interessa està delimitada per la riera de la Magòria (podeu veure els vestigis del seu recorregut a Pla de Barcelona), que en aquella època feia de frontera entre Barcelona i Sants; el Camí de la Cadena, que avui subsisteix precàriament per sobre de la Gran Via (en el plànol encara no és construïda); i la fàbrica Batlló. No hi ha cap vestigi que ens pugui fer pensar en cap campana. El plànol de Cerdà de 1855 també ens mostra aquest indret sense rastre de cap construcció. Entre 1855 i 1890, el procés d’industrialització estava en marxa i és fàcil pensar que qualsevol edificació anterior a la fàbrica esmentada hagi estat enderrocada.

De tota manera, no defallim. Si analitzem bé el territori ens adonarem que estem situats en un lloc important pel que fa a les comunicacions. El carrer que en el plànol surt amb el nom de San Baudilio és l’actual carretera de la Bordeta, l’antiga derivació de la Via Augusta romana que entrava a Barcino i que encara es pot resseguir pels carrer de Portal Nou, Carders, Corders, Bòria, Baixada de la Llibreteria, Call, Boqueria, Hospital, plaça del Pedró, Sant Antoni Abat i des del Portal de Sant Antoni per avinguda Mistral i plaça Espanya després de passar per la Creu Coberta. Som a tocar del barri d’Hostafrancs, nascut a la vora d’aquests camins com a indret on s’hostatjaven els viatgers que volien entrar a la ciutat de Barcelona i feien temps abans no s’obrien les muralles.

A la dreta del plànol encara hi podem veure les restes d’un altre camí, just per sobre de la futura Gran Via i que enllaça amb la riera de la Magòria. Era el camí que envoltava la muntanya de Montjuïc i que portava a la Marina de Sants i a Can Tunis. Fins a principis del segle XX Montjuïc no només va ser la muntanya de les pedreres d’on s’extreia la matèria primera per bastir els edificis de la ciutat; també va ser lloc de producció agrícola i eren reconegudes les seves vinyes. Aquesta campana que estem buscant estava situada en un indret idoni des del punt de vista econòmic i viari. Per què no busquem, doncs, un hostal?

Un pergamí del fons de l’Hospital de la Santa Creu, custodiat a la Biblioteca de Catalunya i datat el 5 d’agost de 1417, recull, en llatí, la confirmació de la venda parcial d’una herència especificada en un altre document (1). Pere Garcia, un hostaler de Barcelona, a la seva mort nomena hereva la seva germana Romia, casada amb un apotecari d’Èpila (Saragossa), que li fa de procurador. Pere Garcia havia estat, segurament, el propietari de l'antic Hostal d’en Garcia –també conegut com del Lleó, que no s’ha de confondre amb un altre del carrer del Rec amb el mateix nom–, que estava situat en un dels edificis civils que conserva més història de Barcelona: el del carrer d’en Ripoll 25 (2). Edificat a l’indret de l'antiga Vilanova dels Arcs (del segle X, també coneguda com Arcs Antics, i un dels primers poblaments construïts fora de la muralla romana), sorgit a l’entorn dels arcs de l’aqüeducte romà (vegeu el capítol dedicat al jardí elevat de Can Fortuny).

Segons consta en el document, part de l’herència de Romia és venuda a l'Hospital de la Santa Creu. Es fa constar, però, que queda exclosa de la transacció una casa situada davant l'Hostal de la Campana, amb una vinya i un terreny contigus situats a Montjuïc. I Romia és esmentada com a filla de Miquel Gil de la Campana


Fragment de Le plan de Barcelonne et ses environs (1711),
de Nicolas de Fer (ICC)


Ja tenim una campana: un patronímic que dóna nom a un hostal situat a Montjuïc. Però és aquesta la “campana” que busquem? Si mirem Le plan de Barcelonne et ses environs (1711), de Nicolas de Fer, entre el Chemin de Lobregat (el tram de la Via Augusta que hem esmentat abans) i la riera de la Magòria (el curs sinuós que des de la part superior del plànol busca la falda de Montjuïc) hi veiem una finca i terrenys de cultiu exactament a l’illa que ens interessa (encerclat en vermell en el plànol).

És aquesta Campana la que dóna nom a la fàbrica de principis del segle XX i posteriorment al terreny i les empreses actuals? No ho sabem encara del cert. Potser no tenen res a veure i si no és “campana” serà “flauta” i haurà sonat per casualitat.


*

Notes:

(1) Biblioteca de Catalunya, fons històric de l’Hospital de la Santa Creu, ref. núm. 14961.

(2) C. Mas i G. Ripoll, “Informe del jaciment de l’edifici històric de Ripoll 25”. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona, 2011.

(3) De l’Hostal de la Campana en parla també Carles Fígols a Antics hostals de camí ral.

dimarts, 7 d’abril de 2015

Barcelona s'omple de màgia



Magic Tribute, a La Seca-Espai Brossa
III Festival el Rei de la Màgia
Magas antiguas y moderna, de Gema Navarro
El mago manco, de Ramón Mayrata
En tu mente, de Luis Pardo
Enajenatorium Theater Show, Pablo Raijenstein




Per recordar aquella Barcelona que fa un segle la il·lusio omplia els teatres de la ciutat (Tivoli, Novedades, Apolo, Olympia, Calderón, Borràs, Còmic o Romea), sis mags, sis noms lluminosos de la màgia vinguts de Nova York, Londres, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Mèxic o Munic pujaran a l’escenari de la mà del mag Hausson amb l’espectacle Magic Tribute, a La Seca-Espai Brossa que codirigeixen Hermann Bonnín (que dirigeix la posada en escena) i el mateix mag.






El mag barceloní Jesús Julve, sota el nom artístic de Hausson, recupera els millors trucs del nord-americà The Great Raymond (1877-1948); el lituà d’origen jueu Horace Goldin (1873-1939); el britànic Fu Manchú (1904-1974), darrer representant d’una famosa família de mags holandesa també d’origen jueu, la Bamberg Magical Dynasty; el peruà Aldo Izquierdo, conegut com Richiardi Jr. (1923-1985); el panameny Chang (1889-1972), amb qui els germans Roca, els The Fak-Hong’s, havien de fer una gran gira als Estats Units que mai es va dur a terme; i Kalanag (1903-1963), l’alemany Helmut Ewald Schreiber, que va mantenir una tèrbola relació amb l’Alemanya nazi a través de Goebbels, el ministre de Propaganda, que igual que Hitler estava meravellat pel món de la màgia i del circ.





Hausson proposa un homenatge col·lectiu a tots els que han fet de la màgia un art, i ho fa amb tretze números que barregen creacions noves que no han estat representades mai en un escenari, i que van des de la seva aparició enmig de l’escena a una ficció sobre què fa un mag en un casino, memoritzar tot un diccionari o desvetllar el missatge que hi ha dins d’una ampolla que s’ha trobat flotant a les aigües de la platja del Bogatell de Barcelona, amb sis números històrics dels esmentats mags, en una atmosfera teatral d’espectacularitat, de sorpresa, que vol ser, sense nostàlgia, una mirada actual d’aquella època daurada de la màgia. Números mítics com la levitació de Kalanag, la dona tallada d’Horace Goldin, la cabina espiritista de Raymond, el canari a la bombeta de Chang, les fulles d'afaitar de Richiardi Jr., o la bala atrapada amb les dents que va popularitzar Fu Manxú, configuren el gran repertori màgic que presentaven aquests artistes.




Magic Tribute és una gran oportunitat per recuperar aquells espectacles populars de la Barcelona de fa un segle, amb una posada en escena lluminosa, efectista, elegant i espectacular, que serveix per exhibir al món la interdisciplinarietat i la contemporaneïtat dels clàssics que van trepitjar els nostres escenaris i que, ara, reviuen i es projecten al futur a través de la mirada de Hausson, entre el 8 d’abril i el 10 de maig d’aquest 2015 a l’Espai Brossa.




Una ocasió única que coincideix amb el III Festival el Rei de la Màgia que se celebra entre el 15 i el 19 d’abril al Teatre del Rei de la Màgia, i que es pot complementar amb el Museu del Rei de la Màgia, que exhibeix el fons de la botiga que el mag Joaquim Partagàs va inaugurar el 1881.





Dimecres 15, a les 19 h, com a acte previ a la inauguració del festival, que es farà dijous 16 a les 21 h, Gema Navarro ens introduirà en el poc conegut món de les dones magues amb la conferència "Magas antiguas y modernas".




Durant el Festival, el dissabte 18 a les 12:30h, l'escriptor Ramón Mayrata, autor del magnífic llibre Valle-Inclán y el insólito caso del hombre con rayos X en los ojos, presentarà la seva novel·la El mago manco. Amb sentit de l'humor, l'obra mostra com la màgia por ser un sistema de coneixement, traspassant la realitat per descobrir què hi ha més enllà les aparences. La novel·la ens submergeix en l'univers de la màgia a través d'uns personatges les vides s'uneixen de manera desconcertant després de l'aparició del cadàver mutilat d'un tafur. Don Manuelito espera un senyal de la seva dona morta des del més enllà, com ho va fer Harry Houdini amb la seva dona Bess Rahner. Però els únics senyals de l'altre món semblen provenir del jugador assassinat. La presentació anirà precedida d'una xerrada en la qual Mayrata farà una exposició de la història cultural de la màgia que ell mateix està preparant.



I per acabar d'arrodonir aquest esclat primaveral, dos grans espectacles més. Luis Pardo presenta a la Sala Muntaner, fins al 17 de maig, l'espectacle En tu mente. Més de dues hores amb experiències pasicomàgiques sorprenents de la mà del que és considerat un dels millors mentalistes del món: telecinesi, telepatia, endevinació, espiritisme... El control del cos i de la ment.




Fins el 8 de maig, Antonio Díaz, el Mago Pop, presenta al Coliseum de Barcelona La gran ilusión. L’obra, en la qual intervenen Josep Maria Pou i Emma Vilarasau, explica la història de l’Antonio, un il·lusionista atrapat en el segon gran Reality Show Total de la Història. Una cadena de televisió catalana produeix Magic Life, un programa que retransmet les 24 hores de cada dia de la seva vida. Amics i familiars són actors que interpreten un paper en la seva vida, a la manera del que ocorria a la pel·lícula El show de Truman, dirigida per Peter Weir i interpretada per Jim Carrey. Un dia, però, per un error de producció, l’Antonio, que ha viscut obsessionat des de petit pels jocs de mans, descobreix la veritat i decideix abandonar el plató, la funció, el programa que ha convertit la seva vida i la realitat que l’envolta en una gran il·lusió i un decorat perfecte.




I després de tota una primavera amb màgia i mentalisme com feia temps que no es veia a Barcelona,  del 4 al 28 de juny Pablo Raijenstein ens portarà cap el solstici d'estiu amb Enajenatorium Theatre Show al Teatre Almeria de Gràcia.

El Doctor H, protagonista de l'espectacle, és un científic que porta tota la vida tractant de trencar barreres per explorar els camins de la psique per aconseguir una alienació total. Després d'anys d'exploració, el Dr. ha aconseguit desenvolupar una sèrie d'exercicis que estimulen la ment i que posa en pràctica a Enajenatorium. Un viatge cap al desconegut, cap a l'altre costat de la percepció, a deixar de creure. No es un espectacle de por; és mentalisme, percepció, intriga... És quedar-se amb la boca oberta buscant una explicació lògica a allò que veiem.