La reconstrucció de Barcelona i altres mons

dimecres, 23 de setembre de 2015

Memòria de la Terra: el Rec Comtal

El Rec Comtal sobre un plànol actual de Barcelona
Pere Conillera, L'aigua de Montcada


El proper dimecres 7 d'octubre, a les 19:30h, us convido a assistir a la conferència que faré sobre el Rec Comtal. Parlarem dels seu origen mil·lenari, de la importància que ha tingut en el desenvolupament de la història de Barcelona i de la construcció de la ciutat, en dibuixarem el recorregut, veurem què en queda i quins són els vestigis que podem trobar pel camí.

La xerrada està programada dins del cicle "Fem Història. Fem Barcelona" que ofereix Tot Història Associació Cultura en el Pati Llimona. El cicle té com a objectiu aportar coneixement i generar diàleg sobre la història de la nostra ciutat, amb algunes de les més recents aportacions a la història de Barcelona, de persones que treballen més enllà de l´àmbit acadèmic per donar-la a conèixer, portant-nos des del passat arqueològic, al Rec Comtal, la ciutat revolucionària, la revisió del fets, el mític Paral·lel, fins a les reivindicacions veïnals i comunitàries del tardofranquisme i la transició.




Us deixo el vídeo de l'espai "Memòria de la Terra" que la 2 de RTVE emet dins el programa informatiu Vespre a la 2, conduït per Xavi Díaz, que va dedicar el reportatge del passat dimarts 22 de setembre de 2015 al Rec Comtal. Presentat per Jordi Vila, amb imatges enregistrades per Daniel Martí, vam explicar l'origen, la història i el futur que li espera a aquesta conducció d'aigua que encara circula per la superfície en els barris de Can Sant Joan, a Montcada i Reixac, i de Vallbona, a Barcelona. Us deixem l'entrevista, que podeu veure i escoltar a partir del minut 57'20.




Més informació en el blog del Rec Comtal


dilluns, 14 de setembre de 2015

Bon any 5777! Shanà tovà!

Felicitació del Cap d'Any jueu, de principis del segle XX
Col·lecció del Yeshiva University Museum de Nova York


ראש השנה
Rosh ha-Shanà 5777
Shanà tovà umetukà
Anyada buena i dulse
Feliç i dolç Any Nou


La felicitació que encapçala el Rosh Ha-Shanà d'aquest any presenta un rabí amb el gall que alguns jueus fan servir en el Kapparot, un ritual de la festa de Yom Kippur que consisteix a fer voltar l'animal tres vegades al voltant del cap de l'oficiant per transferir-li simbòlicament els pecats. En aquest cas, el cap del gall és substituït pel del tsar Nicolau de Rússia per les persecucions antisemites i els pogroms.

El Rosh ha-Shanà és l'Any Nou jueu. Se celebra el primer i el segon dia del mes hebreu de Tishrí, que en el calendari gregorià coincideix aquest 2016 amb els dies 2 (des del capvespre) i 3 d'octubre (per als jueus de la diàspora).

Som a l'any 5777 des de la creació del món i d'Adam i Eva, segons els números que s'extreuen de la Torà. I com cada any, ens repetim quan afirmem que, com totes les dades religioses aquest comptatge és aproximat: ara no ens barallarem amb la ciència per uns anys amunt o avall. Alguna data s'ha de triar per celebrar el Cap d'Any! Tanmateix, el temps i l'existència són relatius, i en això hi coincideixen els científics i la saviesa popular. Entre 5777 i 13.000 milions d'anys només hi va un pensament. A tot estirar, una vida: el món és món tant en quant som capaços de pensar-lo. Un cop morts, s'esborra tota consciència i tota evidència de l'existència de l'Univers.

La festa comença la vigília de l'1 de Tishrí quan apareix la primera estrella en el cel. És aleshores que es fa sonar el shofar, un instrument fet de banya d'animal kósher (pur; com la cabra, el marrà, l'antílop...), com el que es va fer servir per enderrocar les muralles de Jericó en temps de Josuè (Jos, 6).

Des del punt de vista religiós, no es diferencia gaire de l'Any Nou cristià ni de cap altre. Són dies de pregaria, de reflexió, de penediment, de record i de bons desitjos per l'any que s'enceta; i també se celebra si no s'és creient. Es mengen pomes i mel, que simbolitzen que l'any serà dolç, peix i mangranes. Entre els creients, les pregàries s'allarguen durant deu dies fins el Yom Kippur, el Dia del Perdó (10 de Tishrí, és a dir, al capvespre de l'11 d'octubre d'enguany).

L'Avinu Malkenu (Pare nostre), com el que interpreta Barbra Streisand en aquest vídeo, és un exemple de pregària per aquestes dates. I tant si s'és creient com si no, les pregàries, com els salms, fan de bon escoltar i li posen màgia a l'atzar estel·lar.





[+]

Rosh ha-Shanà 5772
Rosh ha-Shanà 5773
Rosh ha-Shanà 5774
Rosh ha-Shanà 5775 


dilluns, 7 de setembre de 2015

Santa Anna: capellans, verdulaires, cecs, meuques i una creu de terme


L'església de Santa Anna i la creu de terme
a principis del segle XX


L'església de Santa Anna va ser un antic monestir vinculat a l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, del qual se'n conserva el claustre i la sala capitular. L'església va ser iniciada a mitjan segle XII i va anar adquirint l’aspecte actual durant els tres segles següents, ja en ple període gòtic. Conserva l'estructura romànica original, amb planta de creu i absis quadrat, coberts al segle XIII amb volta de canó apuntada. La porta gòtica és del 1300. Durant el segle XIV es va allargar la nau, coberta amb volta gòtica de creueria, i al segle següent es va construir el cimbori, refet en obra vista després de la Guerra Civil.


Ruïnes de l'església del Sant Sepulcre (1862), de Ramon Martí Alsina
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Al segle XIX es conservava encara l’edifici del monestir, conegut com el noviciat i situat uns metres més alt que l’església i al mateix nivell de la plaça de Catalunya. Original del segle XIV, estava en molt mal estat (com es pot veure en la pintura de Martí Alsina) quan va ser derruït a la dècada de 1860 aprofitant l’enderroc de les muralles, que va començar l’any 1854.

Amb l’aprovació del bisbe Urquinaona, l'any 1887 es va començar a construir l'església nova al fons del carrer de Rivadeneyra i al costat de la vella, on ara hi ha una entitat bancària. Va ser inaugurada el 1914 sense acabar, però va ser enderrocada el 1938 després de quedar afectada per la Guerra Civil i sense que mai es construís l’imponent cimbori de 75 metres que havia estat projectat.


Aquarel·la  del projecte (1927) de la nova seu del Banco de Vizcaya,
amb l'església nova de Santa Anna tal com havia de ser



Santa Anna està situada en l'illa delimitada per la plaça Catalunya, el Portal de l'Àngel, el carrer de Santa Anna i la Rambla, i té accés pel carrer de Rivadeneyra i per una volta que del carrer de Santa Anna porta a la placeta de Ramon Amadeu, presidida per la façana, l’entrada al claustre i una estranya creu de terme, que és la raó d’aquest apunt.

El monestir va ser construït fora de les muralles romanes i abans que es bastissin les del segle XIII, en un fondal entre la riera que baixava per la Rambla, la riera del Pi (primer Portal dels Orbs i avui Portal de l’Àngel), el graó barceloní (un talús que deixa la plaça Catalunya uns metres per sobre del terreny inferior i raó per la qual cal baixar uns esglaons per accedir a la placeta), i un antic camí medieval que ha acabat sent el carrer de Santa Anna i que tenia continuïtat cap a Tallers després de sortir pel Portal de Santa Anna.

Al voltant de Santa Anna s’hi va anar bastint un burg, un dels ravals que van créixer fora de les muralles romanes a partir del segle XI, com va passar amb els barris de la Bòria, de la Vilanova dels Arcs o de Santa Maria del Pi.

La placeta, que aleshores no quedava tancada i on el segle XVII hi havia molins de vent, s’havia dit de Santa Anna quan el tram final del carrer del Portal de l’Àngel, tocant a la font gòtica, va deixar de ser considerada una plaça. Abans, però, havia estat la placeta del Safareig, nom que prenia de la bassa alimentada per una sínia dels horts del monestir (que encara es poden veure en el quarteró de Garriga i Roca, i que quedarien al mig del carrer de Rivadeneyra). El límit cap a la Rambla era el carrer de na Salabardenya, que baixava des de la plaça de Catalunya i va desaparèixer quan el 1926 es va construir el cinema Capitol. Era un carreró sense sortida tancat amb una reixa, vestigi del pas de ronda de la muralla de la Rambla, on es guardaven les taules i els estris del mercat de fruita que es feia a la placeta, on havia hagut unes carnisseries que despatxaven en barraques de fusta. Tenia la mateixa funció dels altres carrerons de què vam esmentar tot parlant dels mercats d’origen medieval. A l’altra extrem de l’illa, a la banda del Portal de l’Àngel, hi va haver un altre carreró, el de Tripó, del qual en queda una resta com vam veure a l’article dels diversos carrers de Barcelona que van dur aquest nom.


En el plànol es poden identificar l'església, el claustre, la placeta,
el monestir enderrocat, els horts, el safareig, la sínia i el carrer
de na Salabardenya, amb un requadre vermell
Quarterons (1856-1862) de Garriga i Roca
Arxiu Històric de Barcelona


L’actual carrer de Santa Anna s’anomenava carrer Major. Pel fet de ser el barri més extrem, a finals de l’Edat Mitjana s’hi van establir alguns prostíbuls i les barraques dels orbs (cecs) que van donar nom al portal, on s’hi van instal·lar perquè era l’entrada principal de mercaderies a la ciutat des del Pla de Barcelona i el darrer portal a tancar de nit, la qual cosa afavoria la presència de captaires. A partir de 1466 el Portal dels Orbs passa a dir-se de l’Àngel per l’Àngel que la llegenda diu que se li va aparèixer a Vicenç Ferrer quan va visitar Barcelona l’any 1419. L’estàtua d’un Àngel custodi va adornar el portal fins que va ser traslladat primer a Santa Anna i després a Hostafrancs, on va ser destruït durant la Guerra Civil.

La placeta de Ramon Amadeu, a banda de ser un dels racons més encisadors de la ciutat, té una curiositat: l’estranya creu de terme que hem esmentat més a munt. Si hi pensem, no té cap sentit que hi sigui perquè l’indret mai ha estat terme ni frontera. I certament res té a veure ni amb Santa Anna ni amb Barcelona. És la creu de terme d'Almatret (Segrià), feta l’any 1608 en estil gòtic. Durant la Guerra Civil l'escultor Apel·les Fenosa la va retirar de la població lleidatana perquè no fos malmesa i la va dipositar al monestir de Sant Cugat. Acabada la guerra, va ser instal·la a la placeta de Ramon Amadeu, on va romandre fins que el 2005 va ser retornada al seu emplaçament original. La que contemplem avui hi és des de 2005, i no només no té res a veure amb Barcelona sinó que és una rèplica de la d’Almatret.

Fa bonic i ja estem acostumats a veure-la. Esperem que els amants de les impostures i de buscar falsedats on no toca no en facin cap campanya de desprestigi ni n’escriguin una tesi. Que serveixi aquesta creu per les tres que hi va haver en el camí del Raval de Jesús, actual passeig de Gràcia.


La creu de terme original, a la plaça Major d'Almatret
Foto: Enric Brunet, per a Panoramio