Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

divendres, 26 de febrer del 2016

El Rec Comtal, el riu de Barcelona

El Rec Comtal per darrere de l'església de Sant Andreu de Palomar
Santiago Rusiñol (1861-1931)


Avui, dilluns 4 d'abril de 2016, he entregat a Viena Edicions l'original del llibre que explicarà la història del Rec Comtal, que ens acostarà als seus vestigis i que reconstruirà fotogràficament el seu traçat al llarg del terrirori de Montcada, Vallbona, Trinitat Vella, Sant Andreu, el Clot i Barcelona.

Aquest projecte editorial arriba coincidint amb les troballes realitzades dins del conjunt d'obres de remodelació de la plaça de les Glòries i durant els treballs que el Servei d'Arqueologia de Barcelona ha dut a terme per recuperar el Rec Comtal, que s'integrarà en el nou parc de la plaça. El jaciment ha fet sortir a la llum la llera medieval del Rec, al costat de l'edifici modernista de l'antiga fàbrica de paraigües Pius Rubert Laporta. Aquesta troballa pot fer revisar la datació de l'origen d'aquesta sèquia (el carboni-14 ens pot donar alguna sorpresa quan s'analitzin els sediments), que fins ara se situava entre els segles X (regnat del comte Mir) i XI (durant el regnat de Ramon Berenguer I, moment en què la documentació esmenta per primer cop el Rec).

També ha aparegut un pont del segle XIX sobre el carrer del Dos de Maig, i a la vorera de davant encara es conserva, sobre el pont, la meitat de la caseta de la clau de pas que regulava el cabal del Rec. Diversos elements han estat descoberts al llarg de la canalització: escales per accedir al manteniment del Rec, reguerons que derivaven l'aigua cap a les hortes que s'estenien en direcció a mar i estructures que permeten reconstruir usos i aspectes del Rec Comtal gens coneguts fins ara. 400 metres de canalització que passen per on ho feia l'aqüeducte romà que duia aigua Barcino, i del qual el Rec n'aprofita l'estructura, tant en el seu origen a la resclosa del riu Besòs a Montcada i Reixac com en diversos punts del recorregut com sembla ser el cas del tram de la plaça de les Glòries. La Carme Miró, directora del Pla Barcino del Servei d'arqueologia de Barcelona, ens ho explica en un reportatge de TV3.


El Rec Comtal a la plaça de les Glòries
© Servei d'Arqueologia de Barcelona


El passat 1 de desembre de 2015, el plenari del Consell Municipal del Districte de Sant Martí aprovava per unanimitat la proposició presentada pel Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa, en nom dels veïns del Clot, en què s'insta el Districte a investigar quina és la situació legal dels pas tancat del carrer Meridional, en el qual es conserva un tram de la llera i els arbres de l'antiga sèquia, i que en cas que sigui públic es converteixi en jardí i espai de memòria del Rec Comtal.

Aquestes iniciatives de recuperació en el barri del Clot-Camp de l'Arpa se sumen a la resta de projectes que ja s'han dut a terme o que estan previstos per recuperar la presència i la història del Rec Comtal. Al barri de Can Sant Joan, de Montcada i Reixac, i al de Vallbona, a Barcelona, s'ha rehabilitat el tram que transita a l'aire lliure entre tots dos nuclis. A Sant Andreu es crearà el Parc del Rec en la zona on conflueixen les restes d'aquesta canalització amb l'aqüeducte romà i el Molí de Sant Andreu. I el jaciment del Born ens mostra la llera medieval dins les restes del barri de la Ribera que va ser enderrocat per construir la ciutadella militar, l'any 1714. Sobre tots aquests projectes la periodista Cristina Savall n'ha fet un magnífic article a El Periódico: "Barcelona es proposa fer reverdir 22 trams del mil·lenari Rec Comtal", a partir d'un estudi que contempla crear zones lúdiques, de descans i d'interpretació de les restes arqueològiques al voltant de l'aqüeducte que proveïa la ciutat.


El Rec Comtal al carrer Marina amb Gran Via (1917)

20 comentaris :

  1. No conocía el cuadro de Rusiñol ¡¡¡
    Ostres , que bó
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc el coneixia, Miquel. L'he trobat per casualitat.

      Em sembla que la meva conferència coincideix amb la taula rodona "La creación poética del caos".

      Elimina
  2. Si, Enric, sembla que si...cachís ¡¡¡¡

    ResponElimina
  3. Llàstima! M'hauria agradat molt ser-hi, però fa dies que he quedat per anar a la taula rodona de "La creación poética del caos". Quina ràbia que coincidexin!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és una llàstima. Segur que hi haurà més ocasions.

      Elimina
  4. Bo, el quadre d'en Rusiñol! Que no defalleixi la recuperació de la memòria!
    Fa un temps em vaig passejar per la vora del Rec des del Reixegó, a Montcada, fins on l'han desviat cap al riu Besòs: un espectacle emocionant passar vora el darrer reducte agrícola en explotació de Barcelona (Vallbona) i veure cavalls aviats pasturar per allà a la vora. El que no em va agradar va ser la proliferació d'horts il·legals que envaeixen el pas i escanyen el Rec...
    Malaguanyat que visqui fora de Barcelona i no pugui assistir a la xerrada sobre el Rec Comtal...
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest ha de ser el gran any del Rec Comtal, Joa.net. Certament, els terrenys agrícoles de la Ponderosa són magnífics. El cas dels horts informals té la seva gràcia. És un bon exemple de l'aprofitament d'una terra fèrtil que ha estat abandonada i de l'enginy per treure el màxim de rendibilitat d'un espai molt petit. A veure si algun dia coincideix que ets a Barcelona i fem una altra xerrada.

      Elimina
  5. FA "IL-LU",VEURE RESORGIR LA VELLA CIUTAT,PERO ES TRIST OBSERVAR LA DEIXADESSA D'ALTRES INDRETS.JO VISC AL COSTAT D'UNA RIEROL,TORRENT DE CAN CARABASSA,AMB CERTES CARACTERISTIQUIS MOLT PECULIARS,UN TUNEL ARA CEGAT,CAMI D'ESCAPADA DE LA MASIA DE CAN FARGAS...DISFRUTEM DEL REC COMTAL.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Oliva. És una llàstima que torrent de Can Carabassa i les fèrtils terres regades per les aigües que baixaven del Turó de la Rovira hagin estat absorbides per la urbanització. Estaria bé recuperar els vestigis que resten del torrent i recuperar-ne la memòria. El mateix passa amb la Font d'en Fargas, mig abandonada. Ho haurem de reivindicar.

      Elimina
  6. Jo tampoc coneixia aquesta pintura de Rusiñol. Que vagi molt bé la conferència, Enric. Jo tampoc hi podré ser, no tanco fins les nou del vespre, em sap greu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. A veure si algun dia l'encertem. Imagino que l'únic dia que et deu anar bé és diumenge, oi?

      Elimina
    2. Doncs sí, noi, treballo de dilluns a dissabte i algun diumenge també, però no em queixo. Més va treballar el meu pare.

      Elimina
  7. Seria bo saber si s'ha fet alguna exploració subterrània dels trams del rec que encara puguin ser transitables. Si no s'ha fet, es podria esperonar algun grup d'espeleologia de la ciutat. Segur que ho farien de bon grat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, només s'han estudiat els trams que han sortit a la llum quan s'ha fet alguna obra. Segurament, hi ha trams que sí es podrien explorar, com el de la fibla del Clot, que segurament és transitable, però no pertany al Rec original. Si hi ha cap altre tram explorable, no en tinc cap notícia, a banda, és clar, de les galeries de Montcada i de la Trinitat.

      Elimina
    2. Si en algun cas concret es veiés possibilitat de que s'hi pot entrar, podríem tractar d'interessar a algun grup local a través de la Federació Catalana d'Espeleologia.

      Elimina
    3. Ho tindre'm en compte, Pere, i si és el cas, seràs el primer a saber-ho.

      Elimina
  8. Preciós el quadre de Rusiñol! Quina llum! I té doble sentit, per tot el que estàs fent per donar llum al rec! Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot Rusiñol m'encanta; el pintor, l'escriptor... A veure si tenim sort i podem treure a la llum el Rec entre tots. Ahir la xerrada va ser tot un èxit de públic, i això és un bon senyal.

      Elimina
  9. Felicitats, Enric, és una gran tasca la que fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier! La vostra complicitat també és important.

      Elimina