La reconstrucció de Barcelona i altres mons

diumenge, 11 de juny de 2017

El Palau Reial Major i la plaça del Rei

La plaça del Rei, el 1928


Dins del marc del Diàlegs que organitza el Centre de Recerca i Debats de Museu d’Història de Barcelona, el proper dilluns 12 de juny, a les 19h, es presenta la conferència “El Palau Reial Major de Barcelona: els grans interrogants”, a càrrec de Ramon Pujades, del Museu d’Història de Barcelona. Sala Martí l’Humà, plaça del Rei, s/n.


El Palau Reial Major de Barcelona, documentat per primer cop amb aquest nom el 1116 per diferenciar-lo del Palau Reial Menor, que s'aixecava vora la plaça de Sant Miquel i que va ser enderrocat el 1847, va ser la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Situat a la plaça del Rei, durant la segona meitat del segle XI el palau s'estenia des de la catedral romànica (de 1058, sota la planta de la gòtica actual, i a la vegada construïda sobre la basílica paleocristiana del segle IV; se'n poden visitar les restes en el Museu d'Història de Barcelona) fins a la plaça de Sant Iu. D'aquesta època és l'escalinata exterior, encara existent, on es feien les reunions dels membres del Consell de Cent quan encara no disposaven d'edifici propi.


El Saló del Tinell ocupat per les clarisses
Dècada de 1920


Molt reformades al llarg de la història, de les parts de què es compon el conjunt el Saló del Tinell (anomenat vulgarment "Saló del Borboll" o "Gorgoll" pel soroll que hi feien els escrivans i els agents dels tribunals de la Reial Audiència) va ser construït pel mestre d'obres Guillem Carbonell, entre 1359 i 1362, per encàrrec de Pere el Cerimoniós. La capella palatina de Santa Àgata (que substituïa l'antic oratori del palau)  és de 1302 i va ser encarregada per Jaume el Just i Blanca de Nàpols, i construïda sobre la muralla romana, com es pot veure molt bé des de la plaça de Ramon Berenguer el Gran. El 1856 va ser restaurada per l'arquitecte Elies Rogent i el 1879 s'hi va crear el Museu Provincial d'Antiguitats amb un gran fons lapidari. A l'interior s'hi conserva el retaule del conestable Pere de Portugal, del pintor Jaume Huguet (1465). El tercer element, que s'hi entra per la plaça de Sant Iu, aplega les dependències del palau i el Verger, porticat. Va ser seu del tribunal de la Inquisició i de la Reial Audiència (que exercia el poder judicial en nom del rei)  i actualment és la seu del Museu Frederic Marès.


La Capella de Santa Àgata, el 1880
Museu d'Antiguitats


L'any 1403, el rei Martí I l'Humà va reformar la plaça del Rei i la va engrandir perquè s'hi poguessin celebrar tornejos, i va fer bastir un pas elevat cap a la catedral al costat del portal de Sant Iu, que va ser enderrocat l'any 1823.


Palau del Lloctinent i plaça de Sant Iu
abans de la reforma


El Mirador del Rei Martí, situat entre el Palau del Lloctinent i el Palau Reial, va ser enllestit el 1555. No té res a veure, per tant, amb el rei Martí l'Humà, mort el 1410, però és possible que el nom recordi una torre més antiga que podia haver existit en aquest mateix lloc. Té planta rectangular i cinc pisos formats per galeries d'arcs de mig punt. Originalment acabava amb un teulat a quatre aigües.

El Palau del Lloctinent va ser construït per Antoni Carbonell entre 1549 i 1557, per encàrrec de Carles V, com a residència del representant del rei a Catalunya, però no va arribar mai a acomplir aquesta funció, però sí que va formar part de la Inquisició i del convent de Santa Clara, fins que amb la desamortització de 1836 torna a propietat civil i es converteix, el 1853, en seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de propietat estatal. Amb entrada per la plaça i el carrer dels Comtes, l'edifici es bastí aprofitant pedra d'altres construccions, com per exemple, la procedent del cementiri jueu de Montjuïc, com es pot apreciar en les inscripcions hebrees de la façana.

Després del setge de Barcelona (1713-1714) durant la Guerra de Successió i amb la dissolució de l'aparell polític català arran de la victòria militar borbònica, al Palau Reial s'hi van instal·lar part de les tropes filipistes; i el 1718, el rei Felip V va cedir el palau a les monges clarisses, que provenien del convent de Santa Clara, enderrocat amb part del barri de la Ribera per construir-hi la Ciutadella militar.

Després de la Guerra Civil, les monges ja no hi retornen i el conjunt passa a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona. De la mà dels arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca, i sota la direcció d'Agustí Duran i Sanpere, es va recuperar el saló gòtic (que havia estat compartimentada per les monges) i va ser integrat al Museu d'Història de la Ciutat, fundat el 1943 i amb seu a la Casa Padellàs (que tanca la plaça del Rei pel carrer del Veguer), afectada per l'obertura de la Via Laietana i traslladada a la plaça del Rei des del carrer Mercaders.


Casa Padellàs al carrer Mercader
Gaseta de les Arts, anys 20


El trasllat de la Casa Padellàs va començar l'any 1930 i les obres de fonamentació van permetre descobrir les restes romanes del subsòl. Tot un conjunt de locals, edificacions carrers situats en un barri industrial de Barcino, que aplega una bugaderia (fullonica) i tintoreria (tinctoria), una factoria de salaó i garum (ceteria), i una de vinícola. Aturades durant la Guerra Civil, les obres es van continuar amb posterioritat i es van estendre més enllà de la plaça del Rei i conformen el jaciment que es pot visitar des del Museu d'Història de Barcelona.


Restes romanes descobertes a la plaça del Rei,
la dècada de 1930


Aquestes obres van transformar totalment la plaça i es va aprofitar per recuperar els elements gòtics dels edificis, que havien quedat amagats pels afegits dels segles posteriors. Amb la reforma arquitectònica i urbanística van desaparèixer també els arbres i la font neogòtica projectada per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, construïda el 1853 i retirada el 1935.


 La font gòtica i la columna romana de la plaça del Rei, el 1874
Foto: Joan Martí Centelles


Un altre element característic de la plaça va ser la columna romana. Construïda a partir de fragments de dues columnes malmeses en enderrocar, el 1850, un edifici del carrer de la Llibreteria, el seu destí havia de ser el Museu d'Antiguitats de la Capella de Santa Àgata, però a causa de l'excés de grandària es va haver de deixar, cap al 1879, a l'exterior, on hi va estar fins 1965, any en què va ser traslladada amb les restes del Temple d'August del carrer del Paradís. El nom d'aquest carrer no fa referència al Paradís bíblic, sinó a un hort plantat d'arbres; és a dir, un verger o jardí, que deuria créixer al voltat del temple quan aquest, enrunat o no, ja no complia les funcions originals, gràcies al dipòsit d'aigua (castellum aquae) construït per distribuir l'aigua de l'aqüeducte romà.


La Casa del Botxí, l'any 1923, amb escales i balcó, al costat
de la finca enderrocada per bastir-hi la casa Padellàs
Emili Pellicer Boulanger (Arxiu Fotogràfic del CEC


Entre la Capella de Santa Àgata i la Casa Padellàs, al costat d'una torre d'aigua de les fonts gòtiques de la ciutat, hi havia la Casa del Botxí, avui integrada al Museu. Aquí hi vivia el funcionari que s'encarrega d'executar els reus. Tot i estar en el centre neuràlgic de la ciutat antiga, aquest racó li permetia viure al marge dels ciutadans, amb els quals no hi tenia cap relació pel tabú que representava el seu contacte amb la mort.


Conjunt del Palau Reial Major i de la plaça del Rei, el 1860
Quarteró número 45 de Miquel Garriga i Roca
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

6 comentaris :

  1. Un tema en el qual caldria entrar a fons és el poc valor que es dóna 'als afegitons dels segles posteriors', així s'escriu la història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí. És un tema interessant. De fet, tota la problemàtica que gira al voltant de la "invenció" del Barri Gòtic té a veure amb això. Tota recuperació implica destrucció (això els arqueòlegs ho saben molt bé).

      Elimina
  2. Quin plaer llegir-te i fer per uns minuts un viatge pel temps!!! Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Santiago. Després d'escoltar la conferència hauré d'afegir algunes dades.

      Elimina