La reconstrucció de Barcelona i altres mons

dijous, 19 d’octubre de 2017

Tornem a les atraccions Apolo i Montjuïc

Instal·lació de l'UtopiaMarket Il·lustració 2017, amb un diorama de
Caves Rovellats per a l'Exposició Internacional de 1929
i d'altres peces originals de les Atraccions Apolo
Col·lecció Pablo Ornaque. Foto: Enric H. March


L'Apolo va ser un parc d'atraccions situat a la cantonada del Paral·lel amb el carrer Nou de la Rambla. Inaugurat amb el nom d'Autopark per Josep Vallès Rovira, l'any 1935, deixa de funcionar temporalment durant la Guerra Civil, per reobrir un cop acabat el conflicte armat, ara ja com a Atraccions Apolo.


Interior de la Gruta Màgica
Ferias y atracciones, de Juan-Eduardo Cirlot


Les atraccions estrella de l'Autopark van ser l'Autòdrom (Autovia) –un circuit amb automòbils de fira que circulaven per decorats de les principals ciutat del món– i les Coves del Drac (La Gruta Màgica) , unes muntanyes russes subterrànies, que començaven en una boca monstruosa, des d'on unes vagonetes et transportaven pel cel i l'infern a través de diorames de dimonis, mòmies i animals fantàstics en moviment. Un escenari fabulós en el disseny del qual hi va participar el famós escenògraf Salvador Alarma, autor de la decoració de locals mítics com el cafè de La Luna (La Lune), de la plaça de Catalunya, o de la sala de ball La Paloma.


Cartell litografiat de Ferran Teixidor (1936)


Va ser durant les dècades de 1950 i 1960 que el parc va gaudir del seu màxim esplendor amb atraccions com El Riu Misteriós, La Ciutat Encantada, el Laberint, Teatre del Guinyol, Tren Miniatura, Ninots Mecànics o la Casa de la Risa, sense oblidar la important col·lecció d'autòmats i la pista de ball i patinatge que juntament amb uns cavallets il·luminaven els vespres, les nits i les revetlles de la terrassa.


R. Arenys (1942)


Les Atraccions Apolo es van anar degradant durant els anys 70 i 80, sense deixar de ser un referent nostàlgic per a la generació posterior a la que visqué el seu gran esplendor, i finalment van deixar de funcionar el 1990, any en què van ser enderrocades i se'n va conservar només el Ball Apolo del carrer Nou que, rehabilitat, continua avui en funcionament. Amb elles també va desaparèixer la tronada Bodega Apolo, bar i escenari de cantants de segona fila i belles glòries que es negaven a retirar-se.




Al final de la seva vida l'Apolo s'havia convertit en un saló recreatiu. Les velles i magnífiques atraccions i els autòmats havien desaparegut i havien estat substituïdes per pinballs, primer, i màquines de videojocs, després. Però no tot s'havia perdut. La incansable activitat del col·leccionista (drapaire, es fa dir ell) Pablo Ornaque va aconseguir rescatar des de temps enrere molt d'aquell valuós material i els magnífics autòmats, que busquen des de fa molts anys un lloc on poder ser exposats permanentment. Una part dels decorats de l'Apolo van anar a parar al bar La Fira (aleshores propietat del mateix Ornaque), però el gruix important de la col·lecció no s'ha pogut exposar públicament. Primer ho vam intentar amb el Teatre Arnau (reivindicació que ens va posar feliçment en contacte) com a lloc d'exhibició del material de l'Apolo, del Cafè Espanyol, del Caspolino i altres llocs emblemàtics del Paral·lel, alhora que es proposava recuperar-ne l'escenari i establir un centre d'interpretació de la història d'aquesta gran avinguda barcelonina, gresol de l'oci popular de Barcelona, que en els anys de màxim esplendor es va comparar amb Montmarte i Broadway. Tot i que hem aconseguit salvar el Teatre Arnau per a les arts escèniques, finalment no hem pogut aconseguir que fos el lloc d'acollida de la col·lecció de Pablo Ornaque.

Ara, però, i com a ocasió única, tenim l'oportunitat de gaudir dels panells de les populars Fotos Cómica, aquells decorats que permetien fer-se una fotografia de record disfressats com els personatges dels decorats. Els panells seran exposats, durant el cap de setmana del 20 al 22 d'octubre, a l'UtopiaMarkets Il·lustració, un saló expositiu situat en la fàbrica modernista Utopia126, un espai singular del carrer Cristóbal de Moura, 126, al barri del Poblenou. Hi esteu tots convidats. Divendres 20, a les 19h, hi haurà la inauguració.


Panells de "Foto Cómica" de les Atraccions Apolo del
Paral·lel, exposats a l'UtopiaMarket Il·lustració 2017
Col·lecció Pablo Ornaque


El mercat reunirà, a més dels panells de l'Apolo, l'obra, que podrà ser adquirida pel públic, d'una setantena d'il·lustradors, entre els quals hi ha Miguel Gallardo, Clàudia Vives-Fierro, Javier Mariscal, Karin Du Croo, Meritxell Durán, Flavita Banana, Raquel Díaz Reguera, Pol Montserrat, DAQ o Jean Claude Bouthier. Durant els tres dies, a més del mercat, s'oferirà un programa d'activitats que acollirà diàlegs, tallers i projeccions, i una zona gastronòmica.




La col·lecció de panells de Foto Cómica de l'Apolo estarà acompanyada dels panells procedents de l’enyorat parc d'atraccions de Montjuïc, inaugurat el juny del 1966 i actiu fins el 27 de setembre del 1998. En aquest cas eren propietat de Foto Matarranz, que tenia l'estudi i una botiga de records del parc d'atraccions entre el teatre i els autos de xoc, i també gestionava les fotografies de les atraccions del Tibidabo.


Panells de "Foto Cómica" de les Atraccions de Montjuïc,
exposats a l'UtopiaMarket Il·lustració 2017
Col·lecció Pablo Ornaque

El parc d'atraccions de Montjuïc –tan desconegut per les noves generacions com l'Apolo– estava situat on avui hi ha els jardins Joan Brossa, prop del castell de Montjuïc, en uns terrenys que havien estat ocupats pel destacament militar d'artilleria de costa "Álvarez de Castro" (1897); l'antic parc d'atraccions Maricel (1930-1936), hereu del de la Foixarda de l'Exposició de 1929 i del qual se'n van aprofitar algunes atraccions.

La proximitat i el fàcil accés des de la ciutat, les més de 40 atraccions i el teatre-auditori a l'aire lliure, per on van passar els grups i els cantants més populars d'aquelles dècades, van ser els tres motius principals del seu èxit entre els barcelonins i els qui visitaven la ciutat, en uns anys en què el Tibidabo havia envellit, tot i que el seu encant residia, precisament, en la seva decadència.


© Luis Romero


A les modernes atraccions mecàniques com la Coctelera, la Gran Muntanya Russa, el Loco Ratón, el Zig-Zag o els mítics Zepelins, s'hi van afegir, després de la remodelació de 1973, noves atraccions com el El Tren Fantasma, Pulpo, Amor Express, El Barco Mississippí o Noriavisión, la roda més alta de l'Estat i un dels símbols del parc, que il·luminada de nit era una imponent imatge visible des de diversos punts de la ciutat.

A la dècada de 1990, l'aparició dels nous parcs d'atraccions i l'aparició de nous models d'oci i turisme (Port Aventura va ser inaugurat el 1995), van acabar amb un parc d'atraccions al qual se li acabava la concessió prorrogada de trenta anys i que, de tota manera, hauria necessitat una forta inversió poc compatible amb alguns interessos econòmics que volien rellançar el Tibidabo. El parc tancava les portes el 27 de setembre de 1998 i va ser desmantellat. Algunes atraccions van ser aprofitades per altres parcs, com El Barco Mississippi, que es troba actualment a Platja d'Aro. En els jardins Joan Brossa, que s'hi van construir posteriorment, s'hi van deixar alguns elements, com el quiosc de la Damm i l'edifici Para-sol, així com les escultures de Carmen Amaya, Charlie Rivel, Charles Chaplin i Joaquim Blume.

Tot plegat ja només és memòria i record, i per molt que n'esborrem la nostàlgia que no ens du enlloc, aquelles formes d'oci popular formen part del paisatge sentimental de moltes generacions. Recuperar-ne una part aquest cap de setmana a l'UtopiaMarket és una alegria temporal mentre esperem que algun dia la col·lecció de Pablo Ornaque trobi un espai on ser exposada. És un regal que Ornaque fa a la ciutat. Ell no demana res més que un espai adequat on fer-la visible; un espai d'exposició que sigui un passeig permanent on els barcelonins –amb els ulls negats de llàgrimes o no– puguin gaudir d'aquell paisatge recuperat amb la mateixa emoció que es contempla una catedral o l'obra de Gaudí.


Vinyeta de "Foto Cómica" d'una
auca de les Atraccions Apolo

11 comentaris :

  1. Tot un recull d'emocions pels qui van tenir la sort de poder-les viure amb plenitut. Destacar que a Montjuïc, els panells eren propietat de Foto Matarranz, i formaven part del conjunt com una atracció més. Excel.lent article, com de costum! A veure si trobo una estona per acostar-me a l'exposició

    Jaume Susany

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jaume! He incorporat aquesta data de Foto Matarranz a l'article.

      Elimina
  2. Gracias. No me lo pienso perder...La Gruta del terror....ayyy, si hablaran aquellas paredes de cartón...
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, només estaran exposats els panells de Foto Cómica. Per veure la resta de material de la col·lecció haurem d'esperar que algú es digni oferir un espai on exhibir-ho. De moment, ens haurem de conformar amb els panells.

      Elimina
  3. Enric, quan veníem de cadets a competir al Serrahima en un llarg viatge des de Tortosa (1981/1982) paràvem sempre a les atraccions Apolo. Amb aquelles edats i aquells temps no cal dir que era festa grossa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ferran, durant aquells anys jo m'hi movia força, per les Atraccions Apolo, així que puc entendre perfectament el vostre interès. En temps de poques possibilitats per esplaiar-se, l'Apolo era un infern atractiu.

      Elimina
  4. Enric, el teu article transmet (més enllà de la documentació, com sempre insuperable), tota la passió i l'excitació d'entrar a altres mons, al món màgic, rar, perillós, misteriós... de les fires i els parcs d'atraccions, el súmmum de l'escapisme!
    La col·lecció de Pablo Ornaque es mereix un espai públic a la ciutat, a on tots en puguem gaudir. Tant de bo es trobi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El més trist, Eduard, és que el Pablo les ofereix gratuïtament, només a canvi d'un espai (i manteniment) adequat. Saps què passarà si les entitats públiques no s'hi comprometen, oi? Que volarà a l'estranger! Com ja va passar amb el Museu Roca.

      Elimina
  5. On ha quedat la nostra innocència?, Enric. Només en el record? Potser, si en som conscients quan ens morim la recuperarem una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso, Xavier, que pel sol fet d'haver-la tingut, d'alguna manera la preservem, encara que només sigui en el record. És veritat que la consciència ha aniquilat la innocència com a estat de l'ara i aquí, però l'ha convertit en una categoria moral. Tenir el record del que hem estat ens permet continuar sent-ho. El problema el tenen aquests que viuen la vida cremant etapes. Però nosaltres vivim del pòsit de la vida, la passada i la present. Què, si no, ens permet tenir futur?

      Elimina