Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Els incestos reials

CarlesII, d'Alberto Gironella

No seré jo qui digui qui se n'ha d'anar al llit amb qui mentre hi hagi acord entre els interessats en edat legal de prendre decisions, però sí que tenim alguna cosa a dir si els fills de la consanguinitat acaben governant els nostres interessos, més que res perquè és més que provable que, després de diverses generacions, els gens recessius hagin actuat com una càries que haurà malmès la salut física i psíquica dels seus descendents.

Les monarquies europees (de fet hauríem de dir "la monarquia", perquè totes estan emparentades") són un exemple d'aquest desori genètic (com les monarquies egípcia, hawaiana, inca...). La família dels Habsburg, els Àustria que van governar els regnes de Castella i Aragó durant dos segles, n'ésun de paradigmàtic. El 1700 es va posar fi a una dinastia que, amb Carles II, va donar un rei al límit de les funcions fisiològiques i mentals; tan malmès que no va parlar fins als quatre anys, no va caminar fins els vuit, tenia problemes per mastegar i era incapaç d'engendrar un fill (la natura és sàvia).

Un bon esquema ens servirà per tenir una visió de conjunt i entendre les relacions en l'esquifit arbre genealògic dels Habsburg (a la imatge hi ha una falta d'ortografia, que deu ser deguda a les mateixes tares genètiques). Si us hi fixeu, veureu que des de l'arribada de Felip I cap altre estrany a la família s'hi emparenta.




L'altre dia celebràvem els 80 anys de la II República i, home, posats a triar entre La parada de los monstruos i un meló, que mai saps si et sortirà bo fins que l'obres...

Aquí tenim els Borbons, que van succeir el fotogènic Carles II. No tinc un arbre geneològic a mà, però prometo buscar-lo. Com que ara ja no som de tallar caps, si no podem triar el cap d'estat, bé s'haurà de promocionar l'ús del preservatiu per evitar mals majors.

1 comentari :

  1. Ha, ha... Ja te la passaré. Tinc una genealogia del 1704 que van fer servir els borbònics per justificar el bàndol de Felip V on s'observa que tots estan emparentats... és molt bo!

    Malgrat tot... sort dels jardiners, els criats, els guardespatlles de les reines que han aconseguit que la consanguinitat no sigui tant greu!

    ResponElimina