Il·lustracions de domini públic extretes del llibre de B. G. Jefferis i J. L. Nichols, Safe Counsel or Practical Eugenics (Naperville, Illinois: J. L. Nichols & Co., 1922)
La salut mesurada segons dos patrons diferents segons s'és home o dona. L'home no està subjecte a problemes relacionats directament amb la moral (l'home és fort), sinó als mals costums, que el poden afectar físicament i, de retruc, psíquicament. La dona, en canvi, moralment feble, pot ser fàcilment influïda per les fantasies derivades de les males lectures. Ja se sap que la literatura crea mons il·lusoris que l'aparten del camí al qual està destinada.
Això va ser així fins que es va descobrir que les distraccions lectores poden ser una bona manera de desviar l'atenció de problemes de menys interès, com l'ocupació laboral, l'economia, l'habitatge, la salut, l'educació.... Els homes es distreuen amb la premsa esportiva i les dones amb les revistes del cor, i les seves corresponents versions televisives. També hi podríem afegir certa literatura de consum (que no analitzaré ara) i tota la literatura religiosa i pseudoreligiosa, que pot abastar des dels llibres d'autoajuda fins la que se centra en mitificar personatges més o menys mediàtics que acaben convertits en gurús, passant per tots els manuals que ensenyen com triomfar a la vida i a l'empresa. Al cap i a la fi, si tots ens preocupéssim pels problemes socials no hi hauria qui fes funcionar aquest món, sempre necessitat de guies i conducators, oi?
Cierto, dos maneras de verlo según el sexo.
ResponEliminaSi eres un hombre, acabaras fracasado y borracho.
Si eres mujer, disoluta y casi una puta.
Curioso. Si.
Salud!!
Molt bona! Això ens duria a pensar que hi ha una literatura de consum pensada per a evitar la conflictivitat social? Podria ser. Estic segur que actualment es destinen molts esforços i imaginació en crear mecanismes que garanteixin la pau social, imprescindible per seguir avançant en els abusos del neoliberalisme.
ResponEliminaAcabarem per odiar la lectura, que seria un altre opi del poble?
"at is bad literature". Aquesta és la clau. L'home malvat no llegeix però aquest no és el problema però en la dona si... Començaré a expurgar la meva biblioteca no fos cas que les meves filles s'afeccionessin a la mala literatura!
ResponEliminaja ja, que bo...
ResponEliminai el dibuix es aquell estil, tipus Harold Foster....
Per casa encara ha de córrer, tot i que li he perdut la pista, una "Cartilla de Urbanidad" de les que feien servir a l'escola els meus pares (anys vint, o sigui de la mateixa època). I també recordo que un dels llibres que ens havien dut els Reis a la meva germana i a mi es deia "El llibre del bon seny"· Segurament no us sorprendrien gaire (o sí?) els paraŀlelismes amb aquestes iŀlustracions que ens proposa l'Enric.
ResponEliminaLorenzo, ventajas de haber creado el mundo a imagen y semejanza... del hombre. ¿Cuál será nuestra penitencia?
ResponEliminaLluís, estic plenament convençut del que dius. Pel cap baix hi ha una cultura de l'alienació. I el mitjà segur que no és el responsable. Esperem que funcioni el tòpic que millor llegir qualsevol cosa que no llegir.
ResponEliminaI pel que fa a la lectura com a opi del poble... Doncs, ja saps que s'ha posat en pràctica amb un èxit genocida brutal. A Cambotja et pelaven no només per llegir, sinó per portar ulleres!
Galderich, la biblioteca, a casa, amb clau! :)
ResponEliminaSi la literatura és la porta d'entrada a la imaginació, a altres mons, a altres vides, a la reflexió. ha d'estar tancada per a la dona perquè acabaria fugint: "La mujer, en casa y con la pata quebrada".
Aris, potser sí que té un aire a lo Príncipe Valiente".
ResponEliminaBrian, res ens hauria de sorprendre. Ja saps que no cal anar als anys 20. El que la dona ha viscut durant el franquisme no difereix gens d'aquestes il·lustracions.
ResponEliminaPerò els meus alumnes se sorprenen quan toco el tema.
La verdad es que en los chicos ninguna de las opciones me parece demasiado atractiva, pero en cuanto a las chicas desde luego prefiero acabar siendo una paria a los 40..., todo es mucho mas divertido incluso la mala literatura o, mejor dicho, "sobretodo"
ResponEliminaPombolita, sobre todo si es mala malísima, de esa que duele en el alma :)
ResponEliminaEl drama deu ser que crèiem que la cultura alienadora s'expressava pels canals de les TV, en principi les privades. Ara ja sabem que no. TV3 se suma amb il·lusió a la banalitat i l'entreteniment, igual com les editorials importants. Potser hi té a veure el monopoli de la comunicació. Però allò que preocupa és què fem nosaltres, més que no pas què fan "ells". Perquè ells fan allò que han fet sempre.
ResponElimina